Vall d’Hebron duplica els trasplantaments de fetge a infants amb una tècnica que divideix l’òrgan en dos

L’Hospital Vall d’Hebron ha duplicat el nombre de trasplantaments pediàtrics; així, ha realitzat 20 intervencions el 2020 mentre que, entre el 2010 i el juny del 2018, trasplantava una mitjana de dotze pacients l’any. Aquest increment ha estat sobretot gràcies a la implementació del programa de trasplantament ‘split’, un procediment complex que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors. En els primers 90 dies del 2021, s’han fet deu trasplantaments i ha estat la primera vegada en 36 anys que s’ha deixat la llista d’espera a zero. I a més a més, ha passat en tres ocasions. “Arribar a zero és una fita històrica”, destaca el cap del Servei, el doctor Ramón Charco.

La llista de pacients pediàtrics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron que esperen un trasplantament de fetge s’ha quedat a zero en tres ocasions, en menys de 90 dies, durant les primeres setmanes del 2021. El cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments, el doctor Ramón Charco, precisa que “això no vol dir que no hi hagi candidats, sinó que hem pogut intervenir tots els pacients que teníem a la nostra llista d’espera del Programa de trasplantament hepàtic infantil, únic a Catalunya i un dels cinc vigents a l’Estat”. Durant el període que va del juliol del 2018 al març del 2021, s’han trasplantat una mitjana de 20 pacients cada any. Això ha tingut una repercussió en la llista d’espera, que s’ha reduït de 119 dies a 36 dies de mitjana i en moments puntuals ha arribat a zero. “Sempre hi ha pacients que per pes o per grup sanguini són més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats”, recalca el doctor Charco. “Si seguim el ritme d’intervencions amb el que hem començat el 2021, a finals d’any podríem arribar a fer 24 trasplantaments”, afegeix.

Imatge d'arxiu d'un quiròfan  | HUB
Imatge d’arxiu d’un quiròfan | HUB

A més de la tècnica ‘split’, altres factors que han contribuït a agilitzar els trasplantaments són la nova regulació estatal per als donants de fetge, que des del 2018 permet oferir a un pacient pediàtric el fetge d’un donant menor de 35 anys. També la pròpia experiència de l’hospital, que va fer el primer trasplantament de fetge a un infant el 1985. La taxa de supervivència de trasplantament hepàtic pediàtric és de més d’un 90% entre cinc i sis anys després del trasplantament. El trasplantament ‘split’, de l’anglès ‘partició’, recorda el responsable de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric, el doctor Jesús Quintero, és un procediment tècnicament complex.

El fetge es pot dividir en dues parts, per exemple, el lòbul esquerre i el lòbul dret, i cadascuna de les parts pot funcionar independentment per a un trasplantament, però les venes i artèries “s’han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció”, assenyala el doctor Ernest Hidalgo, cap de Secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments. La figura del doctor Hidalgo té un paper destacat en la implementació del nou protocol d”split’ a Vall d’Hebron i a l’estat espanyol, ja que va desenvolupar part de la carrera professional a la Gran Bretanya, on aquesta tècnica estava més estesa. En reincorporar-se a l’hospital català va ajudar a desplegar el nou protocol d”split’, que s’utilitza com a referent a l’Estat, per agilitzar els trasplantaments pediàtrics. El percentatge de donants reduïts o ‘splits’ ha passat de representar un 14% al 63%. Això es tradueix en el fet que la necessitat de trasplantaments amb donant viu (pare o mare) ha disminuït significativament. Ha passat d’un 38% a un 8%.

Retransplantament amb la tècnica ‘split’

El trasplantament que va deixar la llista d’espera a zero per segon va ser especialment complex. “Es van mobilitzar 40 professionals un diumenge de casa a l’hospital. Això no funciona només amb capacitat tècnica i expertesa, es necessita un equip compromès i que tingui bona sintonia”, destaca el doctor Hidalgo. S’havien de fer tres intervencions: extreure l’òrgan del donant, dividir el fetge amb la tècnica d”split’ i procedir a fer el trasplantament a dos receptors: un pacient de menys d’un any i un adolescent. Els dos casos tenien la seva complexitat. El primer perquè el pacient era molt petit i la intervenció requereix molta precisió. I el segon perquè es tractava d’un retrasplantament. És el primer cop que a Catalunya es fa un retrasplantament amb la tècnica d”split’ a un pacient pediàtric que anteriorment ja havia rebut un fetge amb aquest mateix procediment.

Nou comentari