El vaixell enfonsat a les Illes Formigues II, entre Palamós i Palafrufgell, que es troba gairebé a 50 metres de fons, data del segle I a. de C. El Departament de Cultura ha presentat aquest dimecres els resultats de la campanya anual d’excavacions del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), una de les principals unitats de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). La campanya arqueològica del CASC es va iniciar el passat mes de juny al jaciment subaquàtic d’Illes Formigues (Baix Empordà) i va finalitzar a Calescoves (Menorca) el mes d’octubre. Els resultats, que s’han presentat aquest matí, remarquen un cop més la important tasca de recuperació, inventari i protecció que realitza el CASC per a la salvaguarda i coneixement del patrimoni arqueològic subaquàtic.
La principal actuació de la campanya s’ha desenvolupat durant dos mesos (juny i juliol) al derelicte Illes Formigues II, un vaixell enfonsat en aquestes illes, situades entre Palamós i Palafrugell (Baix Empordà), que es troba gairebé a 50 metres de fons. Les troballes realitzades han permès datar de nou el derelicte a finals del segle I aC enlloc del segle I dC com es creia fins ara. Constitueix el primer jaciment a Catalunya excavat amb metodologia científica a aquesta fondària, fet que complica enormement els treballs a causa del reduït temps de fons de què disposa cada arqueòleg i pel qual s’han de realitzar unes descompressions molt llargues. Durant la presentació dels resultats, que ha anat a càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya, i el responsable del CASC, Gustau Vivar, s’ha emfatitzat la tasca de sensibilització que es fa des de les institucions perquè la ciutadania prengui consciència i esdevinguin garant de la protecció i conservació
Les excavacions a Illes Formigues II es van iniciar el 2017 i van permetre observar que s’estava davant d’un jaciment molt ben conservat, tant pel que fa al contenidor com al contingut, i que el vaixell podria tenir entre 10 i 15 metres d’eslora. Amb l’actuació d’aquest any es corrobora l’excepcionalitat en l’estat de conservació. Cal tenir en compte que el grau d’espoli que ha patit la costa catalana, especialment la Costa Brava des dels anys 60 del segle XX no havia permès fins ara excavar un jaciment d’època antiga que conservés el contenidor i el contingut, com el d’aquest jaciment. En el cas del derelicte Illes Formigues II, tot i haver patit un cert espoli de les àmfores del carregament, es conserven ambdues coses, tant l’arquitectura naval com el carregament del vaixell.
Pel que fa al carregament, a la zona excavada s’han documentat 196 àmfores d’origen bètic, tot i que de diferents tipologies que es podrien adscriure a la Dressel 7, Dressel 9, Dressel 10 i Dressel 12, unes tipologies pròpies del transport de salaons i salses de peix. Es pot observar una distribució per tipologies de les àmfores en l’estiba del carregament, que caldrà estudiar un cop s’hagi finalitzat l’excavació i el registre. L’obertura en extensió del jaciment ha permès veure que les seves dimensions són més extenses del que s’havia vist en l’anterior campanya d’excavació i, per tant, amb una eslora superior als 15 metres. S’ha observat com el carregament està constituït per almenys dues capes, tot i que la capa superior ha estat parcialment espoliada. Aquest fet recolza la hipòtesi que estem davant un vaixell de dimensions més grans de les que es creia i que realitzava una ruta directa des del centre productor, la Bètica, segurament cap a Narbona o Arles.
Una de les altres novetats d’enguany ha estat la documentació d’alguns materials de ceràmica pertanyents a la tripulació del vaixell, que es troben a hores d’ara en fase d’estudi, així com la mateixa fusta del vaixell, que permet estudiar la seva construcció naval. A banda de les excavacions principals realitzada a Illes Formigues II, el CASC ha actuat a Torredembarra, on ha continuat les tasques de manteniment de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya i ha intervingut a Alacant i Menorca, en el marc de la Declaració de Palma, que garanteix la col·laboració institucional dels governs català, valencià i balear per enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.
