L’univers a escala humana

Víctor Nubla reflexiona sobre la ciència i sobre com hem comprès i explicat el món d'acord amb una capacitat de percepció i comprensió que, sovint, és molt limitada

Portada de ‘La ciencia a la luz del misterio’, de Víctor Nubla | Turner

El vidre és un líquid. Si poguéssim observar un got durant prou temps -durant segles, de fet- veuríem com es va “desfent”, lliscant cap avall per acabar, després d’un flux lentíssim, sent una taca a terra. Aquesta dada pot resultar molt sorprenent però, al cap i a la fi, anecdòtica: mai no veurem com passa i per tant, a escala humana, el vidre és un sòlid, per molt que això contradigui la “realitat”. Aquesta reflexió sobre el pas del temps i sobre els canvis la seva percepció en funció del punt de vista és un dels molts elements sobre els quals l’escriptor, músic i gestor cultural gracienc Víctor Nubla (1956) al seu darrer llibre, ‘La ciencia a la luz del misterio’ (Turner Minor), un relat breu però intens on aborda diversos aspectes de la realitat des d’un punt de vista científic però on també hi tenen un lloc molt important les anècdotes històriques, els referents artístics i la reflexió filosòfica sobre com les persones hem mirat de donar un significat a tot allò que ens envolta des de la fascinació, la por o la simple ignorància.

A través d’una història simple que serveix d’excusa per cosir els diferents temes tractats, Nubla ens proposa un viatge que gairebé sempre es mou en la línia on la filosofia i la ciència es troben, és a dir, on qualsevol de les dues resultaria insuficient. Les anècdotes, la història i els descobriments científics es van succeint, explicant com funcionen certes coses i com hem arribat a descobrir-ho. Alhora, però, també es reflexiona sobre l’esforç per donar significat a tots aquests descobriments i troballes i sobre la importància mateixa que poden tenir per a cadascun de nosaltres com a individus amb un temps i una capacitat de percepció limitades.

Precisament, a més de la importància de l’escala temporal en la forma com s’entenen les coses, el llibre també aborda molts altres aspectes com ara la importància de la música, la nostra capacitat d’enregistrar-la, el mecanisme de generació i emmagatzematge dels somnis i la memòria al nostre cervell o la relació de les persones amb l’art d’ençà de les primeres pintures a la paret d’una caverna. Una de les conclusions és que el coneixement científic, al cap i a la fi, també és una creació nostra i, per tant, el punt de vista humà és l’única manera que tenim per comprendre’l.

Obrint-se a una interpretació diferent del món, pausada, reflexiva i amb un punt de romanticisme dins del rigor que plana per tota l’obra, Víctor Nubla ens obre una porta a un món que, malgrat la vida frenètica que duem i el poc cas que en fem, continua estant ple de coses extraordinàries i fascinants. Només hi hem de parar atenció i prendre’ns una estona per pensar-hi. Els misteris, i les meravelles, són per tot arreu.

– ‘La ciencia a la luz del misterio’, de Víctor Nubla. Ed. Turner Minor, 2017. 9,90€.

Nou comentari