La fusió nuclear, com és prou conegut, és la reacció que dóna energia a les estrelles, aconseguint quantitats enormes d’energia amb molt poc combutible i sense produir cap tipus de contaminació. Només calen dos àtoms d’hidrogen i prou calor i temperatura com per aconseguir que es fusionin i formin un àtom d’heli, un procés que allibera moltíssima calor i que, per tant, podria servir per generar electricitat. Amb aquesta descripció, sembla fàcil d’entendre per què, des de fa dècades, els investigadors de la Terra han mirat de reproduir aquesta reacció en un entorn controlat i, així, acabar d’una vegada amb els problemes energètics del món i, també, amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle o d’altres contaminants que se’n deriven.
Si tot plegat sembla tan simple, quin és el problema, doncs? Escalfar l’hidrogen fins aproximadament cent milions de graus centígrads, per aconseguir que es trenquin i passin a l’estat de la matèria que coneixem com a plasma. Després, és clar, cal controlar aquest plasma. Si les estrelles ho fan amb la seva mateixa gravetat, al nostre planeta s’intenta fer amb camps magnètics, però per això necessites uns imants extraordinàriament potents, que puguin contenir aquesta matèria tan calenta però sense necessitar més energia de la que genera el propi reactor. D’aquí a pocs mesos, precisament, l’equip de l’empresa nord-americana Commonwealth Fusion Systems (CFS) provarà un imant revolucionari que podria solucionar definitivament aquest problema.
Amb un pes de deu tones i prou gran com perquè una persona passi per dins seu, aquest imant té forma de D i està embolicat amb 300 quilòmetres d’una cinta electromagètica que és el resultat de dècades d’investigacions. A la seva superfície hi ha un material dels considerats “terra rara”, l’òxid de coure i bari que, quan està prou fred, condueix l’electricitat amb una eficiència prou gran com per deixar passar 40.000 ampers, una intensitat semblant a la d’un llamp. En el cas d’aquest imant, cal que estigui a una temperatura de -253ºC cosa que, amb la tecnologia actual, és prou fàcil de fer en un espai reduït. La idea de CFS és construir un reactor amb 18 imants, col·locats en forma d’anella, formant un tipus de reactor conegut com a tokamak que tindrà un disseny esfèric i que s’espera que generi més energia de la que consumeix. Si funciona, a principis de la propera dècada es podria posar en funcionament una planta pilot de fusió, un dels somnis més grans de la humanitat d’ençà que es va esbrinar com funcionava el Sol i la promesa d’energia neta i virtualment infinita que suposava.
