Si una administració decideix recuperar la gestió directa d’un servei de naturalesa pública, com ho és l’aigua o el servei de neteja dels carrers, “haurà de justificar els avantatges socials i econòmics d’aquesta operació, perquè existeix el risc que es tracti d’una solució que vagi en contra del principi de confiança legítima, i sobretot, del principi d’eficiència i d’estabilitat pressupostària”. És una de les conclusions a què arriba l’informe L’interès públic i la seva satisfacció amb la col·laboració público-privada, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que també analitza el marc legislatiu europeu en matèria de rescat de concessions, que es va modificar l’any 2014.
El catedràtic de Dret José María Gimeno, un dels autors de l’informe, assenyala que les administracions que es troben en processos de ‘reinternalització’ de serveis –Terrassa n’és el màxim exponent amb Mina- “ja no tenen el privilegi de rescatar directament un servei públic com és l’aigua per raons purament ideològiques, perquè la normativa europea ja no permet aquestes accions unilaterals, com sí que permetia abans la legislació espanyola”. En aquest sentit, Gimeno remarca que l’opció que tenen les administracions públiques per rescindir un contracte amb una empresa privada seria “l’expropiació”, però “aquesta fórmula té unes regles de joc diferents, els ajuntaments no poden expropiar un servei sense que la comunitat autònoma ho aprovi, i sempre que compleixi tots els requisits d’una expropiació”. Ras i curt, aquest catedràtic de dret alerta que “si les accions d’un ajuntament no s’ajusten al dret europeu i espanyol, podrien acabar incorrent en delictes de prevaricació, coaccions o usurpació, i la gestió pública d’un servei es fa sense eficiència, també es considerarà desviació de poder i pot ser recorreguda judicialment”.
