Un fòssil sorprenent ens mostra el darrer àpat d’un dels primers pol·linitzadors de la Terra

Un tros d’ambre fossilitzat que conté un escarabat del Cretaci ha permès als científics aprendre molt de com s’alimentaven alguns dels primers insectes pol·linitzadors que hi va haver al nostre planeta. El fòssil va ser localitzat al nord de Myanmar per investigadors de la Universitat de Bristol, a Anglaterra, i de l’Institut de Geologia i Paleontologia de Nanqún, a la Xina, que l’han descrit en un article publicat a la revista ‘Nature Plants’ i que van poder analitzar-ne la matèria fecal, formada íntegrament per pol·len. A més de viure entre angiospermes –les plantes amb flor, aparegudes durant el Cretaci–, els investigadors ara poden confirmar que se n’alimentava pel contingut dels seus intestins. Poder examinar un exemplar tan ben conservat, a més, també els ha permès saber que aquest insecte, batejat com a ‘Pelretes vivificus’, també tenia pèls a l’abdomen, una adaptació evolutiva que s’associa amb la pol·linització.

Aquesta troballa, doncs, finalment aprova una relació directa entre les primeres primeres plantes amb flor i els insectes que les visitaven: fins ara hi havia la possibilitat que la presència de pol·len en les restes fòssils fos casual però, ara, se sap segur que en menjaven. Això és important perquè, tot i que el paper dels pol·linitzadors a dia d’avui és prou conegut, com ho és la seva importància en els ecosistemes, no es tenia gaire informació sobre el seu origen, quan les plantes amb flor, que van aparèixer fa uns 125 milions d’anys encara no eren el grup de plantes més abundant del nostre planeta. A dia d’avui, suposen el 80% de les espècies conegudes.

L’escarabat conservat en ambre que ha permès analitzar el contingut del seu aparell digestiu | Universitat de Bristol

El seu èxit evolutiu, de fet, sovint s’associa a la seva relació simbiòtica amb els insectes que s’alimenten de pol·len tot i que, pel que fa a les proves, no se ‘nhan trobat gaires. En el cas d’aquest insecte concret, s’ha datat en uns 98 milions d’anys i se l’ha pogut relacionar amb uns escarabats relativament semblants que, a dia d’avui, continuen vivint a Austràlia.

Nou comentari