Un fàrmac pot reduir un 40% el risc de recaigudes en càncer de mama

L'olaparib inhibeix una proteïna que repara l'ADN i fins ara es feia servir en altres tipus de tumors

Un estudi de l’hospital de la Vall d’Hebron demostra la utilitat de l’olaparib per evitar recaigudes en pacients amb càncer de mama i una alteració genètica hereditària. L’olaparib és un fàrmac que inhibeix la proteïna PARP, clau en la reparació de l’ADN, l’ús del qual actualment està aprovat en el càncer de mama metastàtic, d’ovari, de pròstata i de pàncrees i una alteració en els gens BRCA1 o BRCA2. L’estudi OlympiA amplia l’ús d’aquest fàrmac al càncer de mama precoç i redueix més d’un 40% el risc de recaiguda en aquestes pacients. Aquests resultats obren la porta a un canvi en la pràctica clínica per l’oportunitat que ofereixen d’assolir la curació en pacients amb una alteració hereditària en els gens BRCA1 o BRCA2. Els resultats es publiquen a ‘The New England Journal of Medicine’ i es presentaran en la sessió plenària del congrés d’ASCO 2021. En el tractament del càncer, cada cop tenen més protagonisme les teràpies dirigides, enfocades a una característica molecular específica del tumor, que és clau per a la seva invasió o divisió contínua. “Aquestes dades suposen un gran avenç clínic, perquè indiquen que les pacients amb una alteració genètica hereditària en BRCA1 o BRCA2 poden rebre un tractament dirigit amb un elevat impacte en la possibilitat de curar-se, ja que estem parlant de fases inicials de la malaltia”, explica Judith Balmaña, responsable del Grup de Genètica del Càncer de l’Hospital Vall d’Hebron.

Una dona, fent-se una mamografia, una de les proves amb què es detecta el càncer de mama  | Europa Press
Una dona, fent-se una mamografia, una de les proves amb què es detecta el càncer de mama | Europa Press

En l’estudi OlympiA hi van participar un total de 1.836 pacients portadores d’una mutació germinal en BRCA1 o BRCA2 amb un càncer de mama precoç i HER2 negatiu. En l’estudi es va avaluar l’eficàcia d’olaparib després del tractament convencional de quimioteràpia (neoadjuvant o adjuvant), cirurgia i radioteràpia per evitar la recaiguda de la malaltia. “No hem d’oblidar que aquestes alteracions genètiques en BRCA1 o BRCA2 solen predisposar a la diagnosi de tumors potencialment agressius i a una edat jove”, recalca Balmaña. L’estudi va aleatoritzar les pacients en dos grups, un que va rebre olaparib i un altre al qual es va administrar placebo. Als dos grups se’ls va subministrar un tractament hormonal si el tumor era receptor hormonal positiu, tot això després d’acabar el tractament quirúrgic, de quimioteràpia i radioteràpia convencional. El tractament es va administrar durant un any i es va poder comprovar que, efectivament, l’olaparib era capaç de reduir de manera significativa el risc de recaiguda.

Analitzant les dades obtingudes després de tres anys i mig de seguiment, es va poder veure que la reducció absoluta del risc de recaiguda a distància en el grup d’olaparib era del 7% respecte al grup control. “Pel que fa a recaiguda de malaltia invasiva, això significa que després de tres anys en el grup amb placebo un 77% de les pacients no tenia cap recaiguda, i aquest benefici es va ampliar fins al 86% en les pacients tractades amb olaparib. Això suposa una oportunitat important de curació i, sens dubte, suposarà un canvi en la pràctica clínica en un grup de pacients en les que evitar el risc de recaiguda implica una alta probabilitat de curació”, afegeix Balmaña, que, a més, recalca que la toxicitat d’aquest fàrmac és baixa i que s’administra oralment, cosa que permet mantenir una bona qualitat de vida.

Sanitària desinfecta un mamògraf a l'Institut Català d'Oncologia (ICO)
Sanitària desinfecta un mamògraf a l’Institut Català d’Oncologia (ICO)

Mutacions en BRCA1 o BRCA2

Els gens BRCA1 i BRCA2 produeixen proteïnes supressores de tumors, ajudant a reparar l’ADN danyat i assegurant, per tant, l’estabilitat del material genètic de cadascuna de les cèl·lules. Tot i això, quan es produeix una mutació en algun d’aquests gens, la proteïna corresponent deixa de funcionar i hi ha més probabilitat de presentar alteracions genètiques addicionals que puguin resultar en un càncer. El risc que una dona pugui desenvolupar un càncer de mama o d’ovari augmenta de manera considerable si hereta una mutació perjudicial en el gen BRCA1 o en el gen BRCA2. Alguns estudis assenyalen que les dones que hereten alguna d’aquestes mutacions tenen fins a un 70% de possibilitats de presentar un càncer de mama davant del 12% de la població no portadora.

Tot i que una mutació en els gens BRCA1 o BRCA2 suposa un risc més gran de desenvolupar càncer, també fa que els tumors siguin especialment sensibles al tractament amb olaparib.

Nou comentari