Una nova metaanàlisi duta a terme per un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de l’australiana Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW) ha vinculat el consum de cànnabis a una aparició més precoç de la psicosi. Publicat a la revista especialitzada Biological Psychiatry, aquest treball mostra, en concret, que les persones que utilitzen aquesta droga desenvolupen aquesta condició mèdica una mitjana de dos anys i mig abans que els no consumidors, cosa que s’accentua amb l’edat. Segons els seus autors, hi arriba a haver una diferència “de més de sis anys entre els consumidors i no consumidors de cànnabis que desenvolupen psicosi als 30 anys”.
Després d’assenyalar que la psicosi és un símptoma de l’esquizofrènia i altres malalties mentals, i que pot incloure deliris, al·lucinacions, pensament desorganitzat i comportament desordenat, els investigadors han explicat que “generalment apareix al final de l’adolescència o al principi de l’edat adulta, però es pot presentar en un ampli rang d’edat”. Per arribar a la conclusió principal d’aquesta investigació han examinat 149 estudis que han involucrat més de 71.000 persones, els quals han estat realitzats principalment a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia des del 2011. La majoria s’han centrat en persones amb esquizofrènia.
Així, segons s’ha observat, la psicosi, quan es va desenvolupar, ho va fer a una edat mitjana d’entre 20 i 24 anys, descobrint-se que els consumidors de cànnabis van experimentar el primer episodi una mitjana d’1,6 anys abans que els no consumidors. “La diferència va augmentar a 4,43 anys als estudis on la psicosi es va desenvolupar entre els 25 i els 29 anys, ia 6,3 anys entre els més grans de 30 anys”, han destacat. Aquestes dades mostren que el consum de cànnabis està relacionat amb l’aparició més primerenca de la psicosi, i que el seu efecte sembla acumular-se amb el temps, ha indicat l’investigador principal d’aquest treball i professor adjunt de la Facultat de Medicina de la UNSW, el psiquiatre Matthew Large, que ha afegit que en aquest estudi s’han centrat principalment en els perills del consum de cànnabis durant l’adolescència, “quan el cervell encara s’està desenvolupant”.
“El risc no desapareix en arribar als 20 anys”
Tot i això, “el risc no desapareix en arribar als 20 anys”, ha continuat, per afegir que el que s’ha observat “suggereix un efecte acumulatiu, on el dany s’incrementa amb el temps, de manera similar a l’alcohol o la nicotina”. “Pot ser que hi hagi un límit biològic, en el sentit que només es pot avançar l’aparició dels símptomes fins a cert punt”, ha explicat. En aquest sentit, ha afirmat que “en els grups més joves, poden predominar factors de risc de psicosi, genètics o d’altres tipus relacionats amb el desenvolupament, cosa que dificulta la detecció de qualsevol canvi d’edat vinculat al cànnabis”.
Tot i això, aquesta anàlisi no demostra que el cànnabis causi psicosi ni que la desencadeni ja que, “per a això, es requeriria una investigació experimental que seria poc ètica”, ha sostingut. En qualsevol cas, “la consistència de l’evidència, en particular el fort efecte en adults grans que probablement han estat consumint cànnabis durant més temps, dóna suport a la teoria que el cànnabis juga un paper causal en el moment d’aparició de la psicosi i, possiblement, en l’aparició d’alguns casos entre persones que altrament no haurien desenvolupat psicosi”, ha aclarit.
Ampliar els advertiments
Per part seva, la integrant de la Facultat de Ciències Biomèdiques de la UNSW i autora principal d’aquesta metaanàlisi, la doctora Carly Stevens, ha sostingut que el que s’ha descobert posa “en dubte” la suposició que no passarà res si s’espera a fumar marihuana “fins als vint-i-tants anys”. “Simplement no és així”, ha subratllat. “S’ha posat molt èmfasi que els adolescents no fumin cànnabis, cosa que és important, però necessitem ampliar els advertiments a tothom”, ha emfatitzat, mentre que Large ha recordat que la psicosi “és una malaltia greu que t’arravata la realitat”.
“Si aconseguim endarrerir la psicosi encara que sigui uns pocs anys, les persones tindran més probabilitats d’assolir fites crucials en la seva educació i formació, i de desenvolupar sòlides xarxes de suport que les poden protegir contra el deteriorament psicosocial”, ha explicat. En aquest context, el citat investigador ha subratllat que assolir aquest objectiu, “a més, reduiria la càrrega sobre el sistema sanitari, atès que fins al 3% de la despesa relacionada amb la salut als països desenvolupats s’atribueix als trastorns psicòtics”.
