Un equip internacional d’investigadors acaba de publicar la cartografia submarina més detallada de l’oceà Àrtic. El treball, en què participen els experts Miquel Canals, José Luis Casamor i David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, ha estat publicat a la revista Scientific Data del grup Nature. El mapa presentat és la versió 4.0 de la Carta Batimètrica Internacional de l’Oceà Àrtic (IBCAO), una iniciativa creada el 1997 a Sant Petersburg (Rússia) amb la missió científica de cartografiar les fondalades àrtiques. Publicada en format digital, la nova carta amplia fins a un 19,6 % la superfície submarina cartografiada en versions anteriors. «El mapa IBCAO 4.0 és la contribució d’enguany al projecte Nippon Foundation – GEBCO Seabed 2030, que té per objectiu tenir cartografiats tots els mars i oceans del món l’any 2030», explica el professor Martin Jakobsson, de la Universitat d’Estocolm (Suècia), que ha liderat l’equip científic amb experts de quinze països, juntament amb Larry Mayer, de la Universitat de Nou Hampshire (Estats Units).
Amb una posició estratègica, l’Àrtic és un oceà mític en la història de les grans exploracions geogràfiques per descobrir els secrets de les regions polars. L’oceà més septentrional del planeta —també el més petit i de menor fondària— té un paper decisiu en la regulació del clima planetari i és la regió polar més sensible als efectes de l’escalfament global. Segons algunes previsions, la pèrdua progressiva de la capa de gel marí podria obrir a la navegació algunes àrees fins ara inaccessibles per mar, com ara el pas del nord-oest, la llegendària ruta marítima perseguida per moltes expedicions del segle XIX que comunica el Pacífic i l’Atlàntic boreals. «La principal dificultat per a les campanyes científiques actuals a l’Àrtic és l’accés a indrets permanentment coberts per glaç marí, i la durada relativament breu del període navegable. Certament, però, l’escalfament global ha fet que ara siguin accessibles regions abans inassolibles per a la flota oceanogràfica», puntualitza el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB.
Des del 2018, l’equip de la UB ha contribuït al mapa IBACO 4.0 amb dades de batimetria de multifeix en diferents campanyes oceanogràfiques a l’oceà Àrtic, en especial al sector occidental del mar de Barents, «una col·laboració voluntària en benefici de la ciència i el coneixement», en paraules de Miquel Canals. En les seves diferents edicions, tots els mapes IBCAO han tingut centenars de milers de descàrregues al llarg dels anys i són molt utilitzats per governs, empreses i investigadors amb interessos i activitats científiques a l’Àrtic. La nova cartografia incorpora un volum de dades superior i de més bona resolució que les versions precedents, i inclou regions marines fins ara desconegudes. «És el fruit d’un esforç notable de cooperació internacional, en què han participat moltes institucions i investigadors que han aportat les seves dades científiques per assolir un objectiu comú: conèixer els fons marins de l’oceà Àrtic», destaca Canals, que és catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.
Per elaborar el nou mapa IBCAO 4.0 s’ha emprat la mateixa tecnologia aplicada per estudiar el relleu submarí en altres regions de l’oceà. «Els components del nou mapa —en especial, els més recents— s’han obtingut mitjançant els sistemes de batimetria de multifeix més avançats que hi ha avui dia. Són dades que provenen de vaixells oceanogràfics, de trencaglaços i també de submarins nuclears, que són els únics capaços de cartografiar les àrees situades sota el mar glaçat, inassolibles amb vaixells de superfície», detalla Canals. «En l’àmbit del processament i la fusió de dades —mitjançant l’ús d’un nou algoritme de Mallat— s’han incorporat noves tècniques que han donat un resultat excel·lent», afegeix.
En general, una millor i més extensa cartografia ajuda a ampliar el coneixement sobre l’evolució geològica i glacial d’una regió tan sensible com l’oceà Àrtic. Així doncs, el nou mapa batimètric identifica una gran varietat de formes del relleu d’origen glacial, «algunes de gran escala —de centenars a milers de metres de longitud— que indiquen la direcció i el sentit del moviment del glaç sobre el fons marí, tot facilitant així la reconstrucció de processos geològics del passat recent en latituds àrtiques». Les dades batimètriques també resulten rellevants en altres àmbits de la ciència polar, com ara l’estudi de les trajectòries dels corrents oceànics —i, per tant, la distribució de calor—, el declivi del gel marí, l’efecte de les aigües càlides entrants sobre les glaceres de base marina, i l’estabilitat de les llengües glaciars ancorades al fons marí. Una de les formacions més espectaculars dels fons marins àrtics és la dorsal de Lomonosov, un element geològic de més de 1.600 quilòmetres de longitud «que connecta el nord de Groenlàndia amb Sibèria, i travessa aquest oceà pel bell mig deixant dues conques profundes a banda i banda», explica Canals. «Els treballs cartogràfics més recents, fets amb vaixells trencaglaç, han revelat la presència de llindars que influencien els intercanvis d’aigua entre una i altra conca, i de marques d’ancoratge de plataformes de gel a la seva cresta», detalla.
La carta batimètrica IBCAO 4.0 també revela la cartografia detallada dels fiords de Groenlàndia, i aporta dades de gran interès científic per al desenvolupament de models predictius sobre el comportament del mantell de gel —en recessió ràpida avui dia— que cobreix aquesta enorme illa i l’augment del nivell del mar arreu del món. Fins ara, s’ha cartografiat prop de la cinquena part dels fons oceànics de tot el planeta. Conèixer en detall el relleu submarí de l’oceà global és clau per gestionar i protegir de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners, tal com estableix un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015. En el marc de l’esforç internacional per estudiar els fons marins àrtics, cal recordar que el GRC de Geociències Marines de la UB és un dels equips que participen en el Nippon Foundation – GEBCO Seabed 2030, el projecte global més ambiciós per completar una tasca gegantina en geociències marines: la batimetria submarina a alta resolució de tots els oceans del nostre planeta.
