Troben una superterra que pot ser la ‘pedra Rosetta’ de l’estudi dels exoplanetes

Recreació de la superfície de Gliese 486b

Recreació de la superfície de Gliese 486b | CSIC

Un equip científic internacional liderat per l’Institut Max Planck d’Astronomia amb participació d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert una Superterra calenta no habitable situada a només 26 anys llum de Sol que servirà per estudiar les atmosferes en els exoplanetes. Els investigadors consideren que aquesta troballa pot ser la pedra de Rosetta que permeti estudiar exoplanetes habitables en el futur. La detecció s’ha realitzat principalment mitjançant l’instrument Carmenes i es publica a la revista Science.

Segons s’explica en un comunicat, el planeta, anomenat Gliese 486b, presenta 2,8 vegades la massa de la Terra i una mida un 30% més gran, de manera que es tracta d’un planeta rocós, com la Terra o Venus. Gira al voltant de la seva estrella en una òrbita circular cada 1,5 dies a una distància de 2,5 milions de quilòmetres.

El seu sol és l’estel nan vermell Gliese 486, molt més feble i freda que el Sol, però la seva proximitat genera unes condicions tòrrides, amb una temperatura en superfície mínima d’uns 430 graus. Els càlculs realitzats amb els models existents d’atmosferes planetàries apunten a la possibilitat que el planeta conservi una tènue atmosfera, de manera que es tractaria d’un candidat ideal per a realitzar estudis atmosfèrics.

“La proximitat al Sol d’aquest exoplaneta és emocionant perquè serà possible estudiar-lo amb més detall utilitzant telescopis com el proper Telescopi Espacial James Webb i l’Extremely Large Telescope”, explica Trifon Trifonov, de l’Institut Max Planck d’Astronomia, investigador principal de la troballa.

El descobriment de Gliese 486b ha estat un cop de sort. Si hagués estat un centenar de graus més calenta, tota la seva superfície seria de lava i la seva atmosfera consistiria en roques vaporitzades” assenyala José Antonio Caballero, investigador del Centre d’Astrobiologia (CSIC- INTA) i coautor de l’estudi. “D’altra banda, si Gliese 486b fos un centenar de graus més fred, no hauria estat adequat per a observacions de seguiment”, afegeix.

Les futures mesures que realitzarà l’equip de l’instrument Carmenes intentaran determinar amb més precisió l’orientació orbital de planeta, que fa possible que Gliese 486b passi per davant de la seva estrella i produeixi un petit eclipsi. Cada vegada que això passa, i que es coneix com a trànsit, una petita fracció de la llum estel·lar travessaria, si n’hi ha, la fina capa atmosfèrica de Gliese 486b abans d’arribar a la Terra, cosa que permetria determinar la composició química de l’atmosfera.

També es realitzaran mesuraments mitjançant espectroscòpia d’emissió, possibles quan les zones de l’hemisferi il·luminat per l’estrella es fan visibles en forma de fases (similars a les lunars, però planetàries en aquest cas) durant l’òrbita de Gliese 486b fins que desapareix darrere de l’estrella. L’espectre obtingut en aquest cas conté informació sobre les condicions de la superfície planetària il·luminada i calent.

Carmenes, el consorci està integrat per onze centres de recerca a Espanya i Alemanya, s’observa un conjunt de 350 estrelles nanes vermelles a la recerca de planetes com la Terra. La troballa i caracterització de Gliese 486b ha estat possible gràcies a observacions combinades de Carmenes i d’altres instruments en terra, com MAROON-X en el telescopi Gemini North, i en l’espai, com TESS. En la investigació, encapçalada des de l’Institut Max Planck d’Astronomia, han participat nombrosos investigadors espanyols del Centre d’Astrobiologia (CAB-INTA-CSIC), de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, de l’ Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i de l’Observatori de Calar Alt (CAHA).

Nou comentari