Troben “l’interruptor” genètic que canvia el color d’una papallona

Una investigació ha mostrat com un sol gen controla si les taques de les seves ales són grogues o blanques

Papallones Heliconius

Papallones Heliconius | Wikimedia Commons

Les papallones Heliconius són un grup divers d’espècies acolorides i que viuen a les zones tropicals d’Amèrica Central i del Sud. Moltes de les espècies de què es composa el grup tenen formes i colors a les seves ales que imiten altres espècies per tal de protegir-se dels depredadors. Ara, una investigació duta terme per investigadors de la Universitat de Chicago (Estats Units) ha demostrat que almenys en una de les espècies d’aquest grup, l’Heliconius cydno, un sol gen és l’encarregat de controlar si les taques de les seves ales són blanques o grogues.

Aquest estudi, publicat a la revista ‘Current Biology’, consistia en l’elaboració d’un mapa genètic fent servir papallones H. cydno blanques i grogues i estudiar la seva seqüència genètica per identificar un sol gen, anomenat al1, que actua com a interruptor per a la coloració blanca i groga. Mentre la majoria d’espècies d’Heliconius tenen taques grogues a les ales, se sap que la H. cydno té algunes subestpècies que són blanques o grogues. Els investigadors havien vist que les papallones amb taques blanques tenien una expressió elevada del gen al1 -és a dir, estava “activat”-, cosa que volia dir que la seva funció és impedir la producció del pigment groc. Fent servir eines d’edició genètica, els científics van confirmar aquesta funció ja que, quan “apagaven” el gen en embrions de papallona que havien de tenir taques blanques, aconseguien que tinguessin taques grogues.

Els investigadors també van seguir la història evolutiva d’aquesta coloració, comparant les diferències genètiques entre la versió del gen al1 que té l’H. cydno i la que tenen les espècies de papallona més properes, descobrint que la versió “blanca” del gen és d’aparició relativament recent i, tot i que l’H. cydno va ser la primera espècie en desenvolupar-la, s’ha comprovat que l’aparellament entre Heliconius ha fet que s’introduís en altres espècies del grup. Aquest gen, a més, sembla que també està relacionat amb les preferències a l’hora d’aparellar-se. Segons sembla, els mascles blancs d’H. cydno prefereixen femelles blanques, mentre que els grocs les prefereixen grogues, confirmant la teoria que els gens que marquen el color i les preferències d’aparellament en aquestes papallones són a la mateixa regió del genoma. El pas següent és esbrinar quina és la relació entre color i preferència, ja que podrien ser gens propers o que el mateix gen al1, d’alguna manera, s’encarregués de totes dues coses.

Nou comentari