El món abans de l’assentament dels humans com a espècie dominant del planeta Terra segueix sorprenent. Una d’aquestes històries que fascinen del món antic són els dinosaures i els seus descendents, com per exemple els Forusràcids, també coneguts com a ‘aus del terror’. Ara, els investigadors han trobat restes fòssils al desert de Tatacoa, a Colòmbia, uns fòssils que són extremadament grans i que poden allargar encara més la llegenda de les ‘aus del terror’. Aquests fòssils corresponen a un exemplar de 3,6 metres d’alçada, dimensions que, probablement, el converteixen en l’exemplar més gran de l’espècie perquè és un 20% més gran que els seus germans.
L’os trobat té 12 milions d’anys i amb la tecnologia els investigadors han pogut identificar que pertanyia a una ‘au del terror’. Concretament, l’os es tracta d’una pota -de la part inferior d’aquesta- que s’assemblaria a una tíbia humana i que mostra les marques de la mossegada d’una animal encara més gran que ell i que hauria causat la mort. Siobhán Cooke, professora associada d’anatomia funcional i evolució a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins i coautora del treball assenyala que l’autor de la mortal queixalada hauria estat un Purussaurus, un familiar dels cocodrils que hauria arribat a mesurar 9 metres de llarg, convertint-se en un dels cocodrils més grans de la història. “Sospitem que l’ocell del terror hauria mort com a resultat de les ferides donat la mida dels cocodrils fa 12 milions d’anys”, explica Cooke.
L’anàlisi dels fòssils per part dels investigadors mostra que aquest exemplar hauria estat molt més gran que els seus parents (que solien mesurar entre 0,9 i 2 metres d’altura i pesaven 70 quilos), ja que aquest hauria arribat a mesurar 3,6 metres i el seu pes hauria rondat prop dels 350 quilos.
Les ‘aus del terror’, la llegenda d’una espècie esgarrifosa
Les ‘aus del terror’ eren unes aus descendents dels dinosaures que no podien volar i que provenien d’una família d’aus carnívores que van atemorir la fauna del continent sud-americà durant el Cenozoic i part del Pliocè-Pleistocè a Amèrica del Nord i l’Eocè d’Àfrica. Els exemplars més petits de l’espècie podien mesurar com un gos fet pel qual contrasten les restes fòssils trobades a Colòmbia. Cooke explica que “les aus del terror vivien a terra, tenien extremitats adaptades per córrer i, la majoria, menjaven altres animals” i tenien un poderòs bec i unes cames llargues que li permetien córrer veloçment arribant fins als 50 quilòmetres per hora, motius pels quals eren formidables depredadors.
