Trenta anys de la supernova 1987A

D'ençà que va ser detectada, el 1987, s'ha convertit en un dels fenomens més observats i estudiats pels astronoms

D’ençà que va aparèixer al cel de l’hemisferi sud el 24 de gener de 1987, la supernova 1987A s’ha convertit en un dels objectes més estudiats de la història de l’astronomia. La descomunal explosió era la mort d’una estrella supergegant blava que es trobava a uns 168.000 anys-llum de la Terra, al Gran Núvol de Magalhaes, i és la supernova més brillant que ha aparegut als nostres cels d’ençà de la de Kepler, el 1604, i la més brillant des de la invenció del telescopi. Els primers a observar-la van ser dos astronoms de l’observatori de Las Campanas (Xile). Ara, una estudiant de la Universitat de Toronto (Canadà) ha fet servir algunes de les imatges recollides durant els darrers 25 anys per mostrar l’evolució de la supernova des d’aleshores i fins ara, com a part d’un treball publicat a la revista ‘Astrophysical Journal’ on analitzen la forma que han adoptat les restes de l’explosió, l’ona expansiva de la qual ha arribat a velocitats aproximades de 1.000km/s.

Nou comentari