La transició a les energies netes passa perquè l’Àsia abandoni el carbó

Malgrat els compromisos climàtics de molts països del món, la generació d'electricitat per aquest mètode a la Xina, l'Índia i el sud-est asiàtic posa en perill tots els esforços

Acció de Greenpeace contra la conferència internacional del carbó | Greenpeace

A la cimera COP25 s’estudia el futur de la industrialització del món, com a mínim com l’hem entès fins ara. Si per créixer econòmicament cal energia, d’on s’obté marca la possibilitat de complir amb els Acords de París. Les Nacions Unides demanen urgentment la fi dels combustibles fòssils. No obstant això, una de les regions de creixement econòmic més ràpid del món sembla atrapada en el carbó: el sud-est asiàtic té la resposta a les seves necessitats energètiques. L’ONU està augmentant la pressió sobre els països perquè deixin de dependre del carbó. I així ho van recordar en aquesta conferència sobr ele canvi climàtic. El seu secretari general, Antonio Guterres, és ferm, i enguany ha demanat que s’imposin impostos a les emissions de carboni, que s’acabin els subsidis estimats en milers de milions de dòlars per als combustibles fòssils i que la construcció de centrals elèctriques de carbó s’aturi el 2020. Tot, remarca, si es vol tenir una possibilitat de posar fi a la crisi climàtica.

Des de les Nacions Unides són optimistes pel que fa al que s’ha aconseguit a les economies desenvolupades, de qui es destaca que escolten aquest missatge. El problema ve d’Àsia. El novembre, Guterres va dir a una reunió amb l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic a Tailàndia que el carbó “continua sent una gran amenaça en relació amb el canvi climàtic” i va agregar que els països del sud-est asiàtic són alguns dels més vulnerables a aquest fenomen. En què es basen? Segons estudis de l’Agència Internacional de l’Energia, s’espera que la regió es converteixi en un impulsor clau de les tendències energètiques mundials durant els propers 20 anys. Milions de persones al sud-est asiàtic han aconseguit accés a l’elecricitat des de l’any 2000, i la regió és en camí d’aconseguir l’accés universal el 2030.

La pol·lució és un problema molt evident a Corea, com es pot observar en aquesta imatge de la seva capital, Seúl

La pol·lució és un problema molt evident a Corea, com es pot observar en aquesta imatge de la seva capital, Seúl | Taylor and Ayumi (Flickr)

Energia Sostenible per a Tots, amb el suport de l’ONU, ha recollit dades que mostren que la regió té el tercer número més gran de plantes d’energia de carbó després de la Xina i l’Índia. Indonèsia, Vietnam i les Filipines tenen la cartera de plantes de carbó més gran de tots els països del sud-est asiàtic, amb Malàisia i Tailàndia no gaire lluny. A això se li ha de sumar un altre factor: estan exportant el creixement basat en el carbó. De fet, segons les dades, les agències financeres estatals de la Xina, el Japó i Corea del Sud ara mateix són les majors fonts de finançament per a plantes de carbó a altres països. En particular, la màquina xinesa s’està alimentant ràpidament amb una inversió que entre 2015 i 2016 estava en 1.700 milions de dòlars.

A la Cimera d’Acció Climàtica de setembre de 2019, els països es van comprometre a intensificar els esforços per frenar l’escalfament global. El límit són 1,5ºC per sobre de les temperatures preindustrials. Per aconseguir-ho, moltes nacions van anunciar mesures per combatre la crisi climàtica, entre elles canviar la quantitat d’electricitat produïda a partir del carbó. A la Unió Europea, deu països han anunciat plans radicals. El Regne Unit eliminarà completament el carbó els propers anys; Alemanya, un dels usuaris de carbó més grans del món, va acordar aturar-se el 2038; altres països ho han anunciat el 2030. Xile s’ha compromès ha tancar totes les seves centrals elèctriques de carbó el 2040 i Corea del Sud s’hi ha compromès per al 2022.

Central d'energia tèrmica a la Xina

Central d’energia tèrmica a la Xina | Wikimedia Commons

Les Nacions Unides recorden que per connectar els 840 milions de persones que encara no tenen accés a l’elecricitat a fonts d’energia neta i renovable hi ha alternatives. Subratllen, de fet, que les energies renovables ara mateix són la forma més barata de generar elecricitat a dos terços del món. El problema és el temps. Segons alerten, fins i tot amb la disminució de l’ús del carbó i el creixement de les renovables, la transició a l’energia neta no s’està fent prou ràpid perquè, recorden, una cosa són els compromisos climàtics i una altra la producció planificada de combustibles fòssils.

Aquesta fractura la mostra un informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient. Els països planegen produir un 150% més de carbó el 2030, i aixó és tres cops més del que caldria per limitar l’escalfament a 1,5ºC. Davant d’aquestes dades, demanen acció. “Malgrat més de dues dècades d’elaboració de polítiques climàtiques, els nivells de producció de combustibles fòssils són més alts que mai”, afirma Mans Nilsson, director de l’Institut Ambiental d’Estocolm. En un comunicat de premsa, aquesta organització recorda que “el suport continu dels governs per a l’extracció de carbó, petroli i gas és una gran part del problema. estem en un forat profund i hem de deixar de cavar”. Amb l’any nou, l’ONU llença la Dècada d’Acció per impulsar els canvis i arribar als objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Amb ells recorden que, quan es tracta d’energia, l’objectiu és garantir-ne d’assequible, sostenible i moderna per a tots.

Article publicat originalment a iambiente.

Nou comentari