Cap espècie salvatge es troba exempta de l’impacte de l’acció humana, ni les que es troben en àrees protegides. Així ho exposa una nova anàlisi del que s’ha fet ressò la revista Science. Els investigadors han informat que la caça i el tràfic d’animals en xarxes comercials internacionals i nacionals amenacen nombroses espècies.
L’equip ha reunit diversos estudis que analitzaven la fauna salvatge en zones on es practica la cacera o la captura d’animals, així com en àrees on no hi ha aquestes activitats. Les investigacions prèvies els proporcionaven informació valuosa sobre la situació de les 133 espècies que cobrien els estudis.
Entre els trets més destacables que van trobar en comparar la recerca existent és que les espècies estudiades eren menys abundants si vivien en zones sense protecció. Sense guardians per aplicar quotes o límits, per exemple, les poblacions van disminuir en un 65%. Si això pot ser una dada que ens sembla previsible l’impacte arribar amb el següent: a les àrees protegides, les caigudes van ser dràstiques, amb una disminució del 39% de les poblacions.
Les dades de l’anàlisi mostren que contra més a prop d’assentaments humans més disminueixen les espècies animals. Aquesta disminució a més està relacionada amb activitats que res han de veure amb la supervivència humana. Als llocs on s’estaven atrapant animals com els ocells cantors per a la venda com a mascotes, la disminució de la població podria arribar al 73%, el percentatge més alt de disminució que recull l’estudi.
El tràfic de fauna salvatge és un gran negoci que mou entre 5.000 i 20.000 de dòlars l’any, segons recull la revista Science. Les posicions de les entitats ecologistes sempre han estat enfrontades, però altres sectors de la societat afirmaven que aquestes pràctiques i els ecosistemes podien trobar un equilibri. Per David Edward, biòleg i membre de la recerca, l’estudi conclou que aquestes activitats no són sostenibles amb el manteniment de la fauna salvatge.
La investigació a més ha desvelat un biaix en els criteris de recerca dels estudis examinats, ja que la majoria se centraven en la fauna de mamífers i les dades sobre invertebrats, amfibis o plantes. També van remarcar que hi havia pocs estudis que analitzessin aquest fenomen a l’Àsia.
