Tradició i benefici per sobre de tot: Vox contra el medi ambient

La revisió de la legislació sobre la tauromàquia i la caça o la rebaixa d'impostos als carburants agrícoles són entre les mesures proposades pel partit

Santiago Abascal | VOX (TWITTER)

Vox, el partit d’ultradreta en ascens a l’estat espanyol, té un programa polític on proposa mesures que, si mai arribés a governar afectarien amplis sectors de la societat, l’economia i l’administració pública. En els aspectes tocants al medi ambient, la manera com entén la defensa de les tradicions, la protecció dels interessos de la indústria -especialment l’agrícola- i dels costums associats a la vida al camp són un dels eixos del programa de la formació ultradretana. La coincidència d’aquests interessos amb el respecte per la biodiversitat, la construcció d’una societat més sostenible i la lluita contra el canvi climàtic, a més, i com era d’esperar, és nul·la.

La política de l’aigua ha estat un dels grans cavalls de batalla dels governs centrals a i ha enfrontat moltes vegades l’administració central tant amb col·lectius ecologistes com d’agricultors, com en el cas dels regants del delta de l’Ebre. Vox, al seu programa, torna a incidir en el mateix i proposa un nou Pla Hidrològic Nacional “des del respecte a la sostenibilitat dels recursos hídrics i dels ecosistemes” per tal d’aconseguir “una gestió eficient de l’aigua” sota els principis que ells anomenen de “solidaritat” i “bé comú”, una manera molt genèrica d’explicar les seves intencions i que no permetia fer-ne valoracions concretes fins fa dos dies, quan José Antonio Ortega Lara va apostar públicament per un transvassament del riu Ebre a la Regió de Múrcia i el sud del País Valencià, en una operació ideada pel Partit Popular i que va causar una enorme oposició, especialment des de les Terres de l’Ebre.

Aus al Delta del Llobregat | Cedit

Els beneficis econòmics per als agricultors que es desprenen de les mesures de Vox, en canvi, sí que són evidents, ja que el partit d’extrema dreta vol “fomentar la renovació del parc de maquinària i “rebaixar els impostos directes del gasoil agrícola -combustible, fertilitzants, herbicides, plàstics-” amb l’objectiu de millorar la rendibilitat de les explotacions. Des de l’organització ecologista Greenpeace recorden que la fiscalitat és “un instrument indispensable per a la transició ecològica” i que l’augment de la tributació dels productes contaminants és “inevitable en un món que s’enfronta al canvi climàtic i a la pèrdua massiva de biodiversitat”. Com és lògic, doncs, rebutgen frontalment la mesura dels ultradretans i afirmen que l’oposició als impostos ecològics “és un carreró sense sortida”. Com a alternativa, en canvi, proposen “habilitar programes de subvencions per estimular la transició a l’agricultura ecològica” i millorar la sostenibilitat d’aquesta indústria.

Tractors treballant a un camp de conreu | Marta Maseras

Els ecologistes recorden que l’estat espanyol és “el país de la UE on es fan servir més plaguicides” i, si els impostos es reduissin “el seu ús s’incrementaria i augmentarien els efectes nefastos del seu ús”. Pel que fa als impostos al combustible, la reflexió és semblant i insisteixen en la necessitat d’accelerar la transició ecològica. A banda, afegeixen que consideren “poc efectiu” centrar-se en aquestes propostes oblidant “les grans excepcions fiscals” de què ja gaudeix la indústria dels combustibles fòssils i la protecció dels seus interessos, posant com a exemple “els deu anys de boicot a les energies renovables” per part de l’Estat.

Catalunya té una diversitat d’ecosistemes com a cap altre lloc d’Europa, i en ells, malgrat tot i fins ara, hi viu una gran diversitat d’animals, molt dels quals han estat objectiu de la caça durant segles però, a diferència d’altres, van aconseguir sobreviure o han estat reintroduïts. L’extrema dreta emergent, però, vol protegir aquesta pràctica “com a activitat necessària i tradicional” i, per estendre-la, promoure una llicència única i eliminar “el sistema de llicències autonòmiques i interautonòmiques”. Jaume Grau, responsable de Natura d’Ecologistes en Acció a Catalunya, recorda que els governs centrals fa temps que miren d’eliminar la competència autonòmica” i “establir un control estatal” d’aquestes llicències.

Caçadors amb senglars | Marta Lluvich / ACN

Per fer-ho, però, haurien de modificar Estatuts d’Autonomia i, per tant, per ara no se n’han sortit. Vox, però, amb un discurs “de grans paraules però poca idea de com funciona l’Estat de les autonomies”, afirma Grau, vol fer una cosa que demana “canvis d’unes majories polítiques molt grans” si no és que el govern central es planteja “canviar la Constitució i abolir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El partit de Santiago Abascal, però, vol fer precisament això, en una proposta política l’aplicació de la qual, considera, seria pràcticament “un cop d’Estat” que xocaria “amb la immensa majoria de la població”. A més “tenim una de les lleis de protecció dels animals més avançades d’Europa i del món” i això “difícilment es podria canviar”, rebla.

Pel que fa a les llicències en sí, hi ha tot un seguit d’elements que Grau considera que “demostren bastanta ignorància”. D’una banda, el número de llicències no és a causa d’una restricció de les administracions sinó que la caça “és una activitat en decadència des de fa dècades i va perdent cada cop més aficionats”. És una “tendència natural indiscutible” afirma, i tot i que Vox està “en el seu dret de voler-ho revertir”, caldria un canvi social molt gran. A més, qualsevol increment de la pressió sobre els ecosistemes només pot perjudicar-los, malgrat que la idea del control de poblacions d’alguns animals, com els senglars o els conills, a través de la caça, sigui un debat obert i molt controvertit. “La caça, tal com s’està gestionant, com a eina de control poblacional, no funciona”, ja que cada any es cacen més d’aquests animals i les poblacions, en canvi, continuen creixent.

La caça, a més, té altres efectes adversos, ja que, explica Grau, “com més pressió hi ha per part dels caçadors, hi ha més conflictes, ja que els animals que són caçats fugen i entren als camps, a les carreteres, on provoquen accidents de trànsit, i també a les zones urbanes, on no hi ha trets i hi ha més aliment”. En suma, reitera el responsable de Natura d’Ecologistes en Acció a Catalunya, les propostes de Vox en aquest assumpte concret són “eixelebrades” i no tenen “cap mena de sentit biològic, social ni econòmic”.

La ramaderia també és una altra activitat important, i la dedicada als braus és una activitat defensada aferrissadament pels sectors més conservadors del nacionalisme espanyol. Vox també ho fa, proposant una llei de protecció de la tauromàquia “com a part del patrimoni cultural espanyol”. Sobre aquest punt, Grau, recorda que tant el Partit Popular com el PSOE i Ciutadans han proposat mesures semblants, volent “tornar a les essències”, i “no se n’amaguen”. En aquest sentit, sobre el retorn a “l’Espanya profunda i rural, romàntica, del segle XIX”, Grau troba increïble aquesta “nostàlgia” però no fa gaires distincions entre Vox i els grans partits espanyols, que també haurien d’enfrontar-se amb una legislació catalana i una opinió pública majoritàriament en contra del restabliment de les curses de braus.

Cursa de braus | ACN

Les mesures proposades per Vox també afecten les polítiques del sòl. De fet, podrien ser algunes de les més radicals. El partit d’ultradreta proposa “liberalitzar el sòl” i fer urbanitzable “tot el que no hagi d’estar necessàriament protegit per raons d’interès públic convenientment justificats”. La revisió de la Llei del Sòl, a més, també “corregiria sobrevaloracions a efectes d’IBI de construccions agràries”. Des de Greenpeace qualifiquen de “vaga” aquesta proposta i temen que “obri la porta a que tot pugui ser urbanitzat”. A més, destaquen la “manca de coneixement científic i tècnic” dels seus impulsors ja que la natura “possibilita i millora la nostra qualitat de vida”, una “multitud de beneficis” que, a més, són “claus per al desenvolupament econòmic i social”, a més d’una de les esperances d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Per tant, “la destrucció dels ecosistemes a mans de la urbanització ens deixa desprotegits i vulnerables”. Els ecologistes, en aquest punt, proposen el contrari que Vox: “fer tot el sòl no-urbanitzable i alliberar-lo només quan estigui degudament justificat”.

Les propostes de la ultradreta espanyola emergent, doncs, fins i tot d’entrada, no només són un perill “només” per a col·lectius concrets de persones: són una amenaça per a tots.

Nou comentari