Tombats els parcs eòlics Tramuntana 1, 2 i 3 a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

La Ponència d'Energies Renovables també demana estudiar "l'impacte acumulatiu" d'ampliar el parc Colladetes del Perelló amb 4 aerogeneradors

Turbines eòliques a la Terra Alta

Turbines eòliques a la Terra Alta | ACN

La Ponència d’Energies Renovables ha considerat inviables els emplaçaments de tres parcs eòlics més a les Terres de l’Ebre. Són ja 20 dels 35 nous projectes eòlics que han presentat les promotores des de l’aprovació del decret 16/2019 d’emergència climàtica. Els últims que ha tombat l’òrgan tècnic són els parcs Tramuntana 1, 2 i 3, que s’emplaçaven a Flix i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i a Corbera d’Ebre (Terra Alta). D’altra banda, la Ponència veu viable l’emplaçament per ampliar el parc Colladetes del Perelló (Baix Ebre) però adverteix que un dels nous 4 aerogeneradors pot afectar l’àliga cuabarrada i demana que es tramiti el projecte avaluant “l’efecte acumulatiu” de les centrals que ja funcionen a la zona.

Molins de vent del parc eòlic de la Serra del Tallat, al límit entre Tarragona i Lleida. ACN

Molins de vent del parc eòlic de la Serra del Tallat, al límit entre Tarragona i Lleida. ACN | ACN

Els parcs Tramuntana 1, 2 i 3 contemplaven la instal·lació de 9 aerogeneradors cadascun. Formen part d’un paquet de 5 parcs que l’empresa ABO Wind Espanya i la filial Energia Eòlica Tramontana van presentar a l’agost per construir-los a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. La ponència ambiental argumenta, en els tres casos, que “existeixen elements determinants que, ja d’inici, es consideren insalvables per l’afectació a l’àliga cuabarrada, espècie protegida i amenaçada de la fauna salvatge autòctona”. Durant el mes d’octubre, l’Ateneu Popular La Pastora i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta han presentat un total de tres informes desfavorables als projectes de les centrals eòliques Tramuntana 3, 4 i 5, els dos últims pendents del pronunciament de la Ponència, i que afecten els termes de Gandesa i Bot. Tot i l’oposició de la comarca a rebre més centrals eòliques, l’òrgan tècnic n’ha validat dues, les Crestes a Batea i els Empedrats al Pinell de Brai – com també tres parcs al terme de Tivissa-. Mentrestant l’empresa Naturgy ha sol·licitat el permís d’obres de les tres centrals que es van tramitar amb l’antic decret de les ZDP (Zones de Desenvolupament Prioritari) a Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. Les entitats socials terraltines reclamen que el decret 16/2019 sigui derogat perquè no ha aturat la tramitació de centrals a la comarca i demanen “una planificació acurada de la transició energètica” abans de tramitar cap central més.

Un aerogenerador des de la base, envoltat de boira, al parc eòlic de la Serra de Montargull, entre la Segarra i la Conca de Barberà

Un aerogenerador des de la base, envoltat de boira, al parc eòlic de la Serra de Montargull, entre la Segarra i la Conca de Barberà | ACN

En els dos últims mesos, les promotores han presentat un únic projecte eòlic a tràmit que afecta les Terres de l’Ebre. Es tracta de la instal·lació híbrida ‘Canal Xerta-Sénia’, amb dos aerogeneradors al terme municipal de Xerta (Baix Ebre) i 9,75 hectàrees de plaques fotovoltaiques repartides a Xerta, Tortosa, Aldover, Alfara de Carles i Roquetes. Des del mes de setembre, juntament amb aquest projecte, s’han presentat a tràmit 6 noves instal·lacions solars. Afecten els municipis de Rasquera, Ginestar i Tivissa (Ribera d’Ebre), i l’Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre), i sumen gairebé 270 hectàrees. Des de l’aprovació del decret són 18 projectes d’energia solar que s’han presentat a l’Ebre. 11 han rebut el vistiplau al seu emplaçament i només 1 ha estat rebutjat. La resta estan pendents de tramitació.

Nou comentari