Les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà no són l’únic que determina la temperatura de la Terra i, per tant, l’escalfament podria no aturar-se encara que reduim les emissions. De fet, si l’Acord de París no es compleix i l’augment global de les temperatures supera els 2ºC, fins i tot si les nostres emissions s’aturessin podria ser massa tard i l’escalfament podria continuar durant molt de temps, prolongant l’efecte hivernacle fins un punt d’estabilització on la temperatura mitjana seria entre 4 i 5ºC superior a la de l’era preindustrial i el nivell del mar podria pujar entre 10 i 60m.
Aquesta, si més no, és la conclusió d’un equip internacional de científics després d’un estudi sobre diferents processos naturals que podrien passar d’ajudar-nos a controlar l’escalfament global a contribuïr-hi si passem un cert límit. Els resultats d’aquest treball, que han estat publicats a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ indiquen que és urgent accelerar la transició cap a un món lliure d’emissions abans no sigui massa tard.
Actualment, les temperatures globals són 1ºC superiors als nivells preindustrials, amb un augment aproximat de 0,17ºC per dècada. Per al seu estudi, els investigadors han tingut en compte 10 processos, alguns dels quals tenen un límit que produeix canvis radicals si se superen. Aquests processos, que actualment emmagatzemen diòxid de carboni i, per tant, regulen la temperatura de la Terra, podrien començar a emetre’n i escalfar el planeta.
Els processos analitzats són la fusió del permagel, la pèrdua dels hidrats de metà del fons marí, el debilitament dels dipòsits de carboni del sòl i els oceans, la respiració dels bacteris marins, la mort dels boscos tropicals i boreals, la reducció de la capa de neu de l’hemisferi nord, la del gel estival a l’Àrtic i la del casquet polar antàrtic.
“Tots aquests elements poden acabar provocant un efecte dòmino. Un cop n’empenys un, empeny la Terra cap al següent. Podria ser molt difícil o impossible d’aturar totes les peces abans que es tombin. Hi haurà llocs del planeta que es tornaran inhabitables si la “Terra hivernacle” esdevé una realitat”, afirma Johan Rockström, Director Executiu del Centre de Resiliència d’Estocolm.
Per la seva banda Hans Joachim Schellnhuber, director de l’Institut de Postdam de Recerca sobre l’Impacte Climàtic, considera que l’estudi “mostra com les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’era industrial forcen el clima, i finalment la Terra, a perdre l’equilibri. En particular, ens fixem en elements de la maquinària del planeta que podrien, un cop passat un cert nivell d’estrès, canviar fonamentalment, ràpidament i potser irreversiblement. Aquesta consecució d’esdeveniments podria dur el sistema terraqüi a una forma de funcionament completament nova“.
Per tenir tantes possibilitats com puguem d’evitar aquest efecte hivernacle prolongat, l’estudi no només recomana reduir les emissions de diòxid de carboni i tots els altres gasos d’efecte hivernacle sinó, també, crear o millorar els sistemes que permeten emmagatzemar diòxid de carboni: la salut i l’extensió dels boscos, gestionar millor l’agricultura i el sòl, conservar la biodiversitat i desenvolupar les tecnologies de captura i emmagatzematge del diòxid de carboni de l’atmosfera.
En paral·lel a això, a més, també caldrien canvis socials molt profunds a nivell de consum, reciclatge, etc. Si s’aconseguís fer tot això, però, encara hi hauria possibilitats d’aconseguir mantenir una “Terra estabilitzada”, és a dir, de mantenir la temperatura mitjana del planeta 2ºC o menys per sobre de la d’abans de la Revolució Industrial.
5 
