La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va traslladar aquest dimecres al ministre d’Agricultura, Luis Planas, el posicionament del Govern de la Generalitat sobre la reforma de la Política Agrària Comuna per tal que la Comissió Europea tingui en compte les necessitats reals del sector primari al nostre país. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que les plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts. En el mateix sentit, la consellera Jordà va remarcar la necessitat que qui rebi ajuts de manera prioritària sigui l’agricultor professional.
La futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027 va ser un dels temes que han abordat Jordà i Planas en la primera reunió que van mantenir a la seu del Ministeri a Madrid. La consellera va agrair la predisposició a treballar en la resolució dels temes pendents que afecten les dues administracions. En relació al sector de la producció de la fruita dolça a Catalunya i per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix el sector fructícola i la viabilitat de les explotacions agràries, Jordà es va interessar per l’estat del pla d’arrancada de 2.000 Ha de la fruita de pinyol en els 2 pròxims anys. Es tracta de 80.000 tones de fruita que s’haurien de retirar del mercat català i que suposa un cost per part de UE de 10 MEUR. En cas que Europa no el faci efectiu, des del Departament d’Agricultura va demanar que se’n faci càrrec el Ministeri. També es va posar sobre la taula l’acceleració dels traspàs de 7 milions d’euros del fons del Pla de Desenvolupament Rural (PDR), que es van aprovar a la Conferencia Sectorial amb les Comunitats Autònomes el passat mes de juliol. Jordà va reclamar al ministre Planas el pagament dels imports pendents de l’ajut estatal de la fruita seca corresponent a les campanyes dels anys 2016 i 2017 i que encara jo s’han fet efectius.
En relació als costos de l’activitat del reg, la consellera va tornar a reclamar que des del Ministeri es facin les gestions perquè la potència elèctrica contractada per les comunitats de regants pugui ser variable segons l’època de l’any, en funció de les necessitats d’aigua de reg. El cost del terme de potència incrementa els costos del reg, ja que com que és un import fixe, que depèn de la potència elèctrica contractada es paga, també, aquells mesos en què no es rega. Aquesta modificació de potències representaria un estalvi pel regant d’entre un 40 i un 50% anual. Sobre algunes infraestructures més concretes, Jordà va demanar que es pugui donar continuïtat a les obres de la Comunitat de Regants de Valls, eliminant la declaració d’aquesta obra com d’interès general, i així finalitzar la xarxa de reg que abasta una superfície de 470 Ha i uns 450 propietaris.
En matèria de política pesquera, el ministre es va comprometre a intercedir davant les institucions europees per evitar que un nou reglament comunitari, en estat avançat de discussió, pugui afectar negativament el pla de gestió de la modalitat de marisqueig amb rastell de cadenes, que concerneix principalment embarcacions de Sant Carles de la Ràpita. El rastell de cadenes és una modalitat de pesca d’arts menors molt especialitzada que utilitza una draga per a capturar sobretot el cargol de punxes i altres espècies de crustacis i mol·luscs. Gràcies als resultats d’un treball científic encarregat pel DARP a un grup d’experts de l’Institut de Ciències del Mar, del CSIC, tot just s’acaba de regular definitivament aquesta activitat, de manera que el nou pla compleix estrictament amb els preceptes de la normativa europea vigent per a aigües del Mediterrani, tal com reconeixen els mateixos òrgans assessors de la Comissió Europea que l’han avaluat recentment. La consellera també va demanar suport a la implementació dels processos de cogestió pesquera que s’estan duent a terme des del Departament amb el suport del sector pesquer.
També es va demanar que es deroguin les 12 llicències que va concedir el Ministeri fa uns mesos per extreure corall vermell entre Arenys de Mar i Begur. Aquesta decisió va xocar amb la moratòria de 10 anys establerta el novembre del 2017 en aigües interiors pel DARP per preservar una espècie que, segons els científics, està greument sobreexplotada a casa nostra.
