Tempesta perfecta per a la població d’ocells aquàtics del Cap de Creus

El temporal Filomena atrau espècies poc habituals en l'àmbit local i augmenta el registre d’aus aquàtiques en 400 exemplars aquest hivern

Corbs marins grans que s'han registrat al Cap de Creus

Corbs marins grans que s’han registrat al Cap de Creus | ACN

La tempesta provocada pel temporal Filomena el passat gener ha ajudat a observar algunes espècies d’aus poc habituals en el Parc Natural del Cap de Creus. S’han registrat 1.665 ocells aquàtics durant aquest hivern, que representen 400 exemplars més dels que es van comptar l’any passat.

El canvi climàtic i alguns temporals que s’han viscut durant l’hivern han facilitat l’augment d’exemplars que hivernen al cap de Creus. Durant el cens s’ha observat un exemplar de remena-rocs a l’illa Messina de Cadaqués, un exemplar de fraret a la badia de Montjoi i una calàbria agulla que volava cap al nord a la punta del cap de Creus. Aquests tres exemplars, si bé són comuns en altres punts de Catalunya no és freqüent veure’ls al parc gironí. Tot i així, l’espècie més nombrosa és el gavià argentat amb 1.197 ocells, uns 300 més que l’any passat. Aquesta xifra és inferior a la dels últims anys i queda lluny dels 2.300 exemplars que es van registrar fa uns anys.

Exemplar de remena-rocs al Cap de Creus

Exemplar de remena-rocs al Cap de Creus | ACN

Les espècies per les quals el litoral del cap de Creus esdevé un refugi de rellevància mundial segueixen presents a l’hivern al parc. Es tracta de les amenaçades baldrigues. N’hi ha dues a l’hivern: la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 224 individus, 48 més que l’any passat, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), classificada en perill d’extinció. Es tracta d’unes espècies marines que troben en aquest indret un bon lloc d’alimentació i hivernada a causa de la productivitat de les seves aigües. Tanmateix, els 18 exemplars de baldriga balear és un dels registres més baix al parc els darrers anys, i s’atribueix als desplaçaments de l’espècie per alimentar-se a altres indrets del litoral ibèric, on sí ha estat present en bon nombre a la cerca del peix blau de què s’alimenta.

El cens que es fa al cap de Creus és diferent de la resta de parcs naturals de Catalunya. El motiu és que la característica geografia que té obliga els tècnics a canviar els mètodes. D’aquesta manera, el recompte d’ocells es fa amb embarcacions que naveguen per tot el litoral del parc natural i es complementa amb l’observació des de la costa i les zones humides de l’espai protegit i dels voltants. A més, també s’han afegit les dades del portal Ornitho.cat, que gestiona l’Institut Català d’Ornitologia. Es tracta d’un portal on els aficionats als ocells poden introduir els seus propis recomptes.

Exemplar de calàbria agulla volant al Cap de Creus

Exemplar de calàbria agulla volant al Cap de Creus | ACN

5 parelles de corb marí emplomallat amb niu

Durant el 2021 s’ha incrementat la presència del corb marí gros amb 54 exemplars. Aquesta dada confirma la recuperació de la població de l’espècie, ja que el 2020 se’n van comptabilitzar 47 i el 2019, 43. L’evolució de l’espècie a Catalunya és negativa a causa del canvi climàtic.

Encara que no és l’objecte principal de l’estudi, aprofitant el cens d’ocells marins, la prospecció del litoral ha permès detectar un mínim de 5 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), covant als nius de Cap Norfeu i sector sud del parc, a més de moltes altres parelles ja establertes, a punt per a niar. Es tracta d’un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva. Cal destacar que de nou es confirma l’activitat als territoris de zones on fins l’any 2017 no hi criava, com és la Punta de la Figuera. Hi ha indicis de què la temporada nidificant d’aquesta espècie es podria estar avançant a Catalunya.

Parc Natural del Cap de Creus

Parc Natural del Cap de Creus | ACN

També s’han observat exemplars de rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’aligot (Buteo buteo) i el xoriguer (Falco tinnunculus) als seus territoris de nidificació habituals. També dos exemplars de pela-roques (Tichodroma muraria), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que acostuma a hivernar en baix nombre als penya-segats empordanesos.

Nou comentari