Al cel de l’hemisferi nord, concretament a la constel·lació dels Llebrers, hi ha un cúmul globular conegut com a Messier 3, un dels més grans i brillants que s’ha descobert mai, que es pot veure en tot el seu esplendor en aquesta imatges espectacular obtinguda pel Telescopi Espacial Hubble i que ha estat feta pública per la NASA. Amb una antiguitat que es calcula en uns 8.000 milions d’anys, Messier 3 conté mig milió d’estrelles, moltes de les quals són variables, és a dir, que la seva brillantor varia amb el temps. Les observacions d’aquest cúmul globular han permès anar-ne descobrint contínuament i, de moment, se n’han localitzat 274, el número més alt, amb diferència, que s’ha trobat mai en formacions còsmiques d’aquest tipus. La majoria d’elles, a més, unes 170, són d’un tipus especial d’estrelles variables que es coneixen com a Variables RR Lyrae, que es fan servir per calcular distàncies gràcies a que el seu període de pulsació està relacionat amb la seva brillantor.
Coneixent la brillantor d’una estrella segons la seva massa i classificació, i comparant-ho amb com la veiem des de la Terra, es pot saber com de lluny de nosaltres és, raó per la qual les estrelles Variables RR Lyrae es coneixen com a “candeles estàndard”, ja que se’n coneix la lluminositat i la seva distància i posició poden servir per entendre millor les grans distàncies estel·lars i les escales còsmiques. A més d’aquest tipus d’estrelles, però, Messier 3 també té un número relativament alt d’un altre tipus d’estrelles, conegudes com a “endarrerides blaves”, que també s’observen força clarament a la imatge del Hubble. Són estrelles blaves de la seqüència principal que, com que són més blaves i més lluminoses que les estrelles que tenen al voltant, semblen més joves. Com que totes les estrelles dels cúmuls globulars es formen alhora, però, tenen aproximadament la mateixa edat, i per tant la diferència només pot ser a causa de la seva mida. Una estrella vermella, vella, pot semblar més jove si adquireix més massa, per exemple arrencant-la d’una estrella propera. L’augment de massa fa que el color canviï a blau i, per tant, l’estrella sembli que té menys edat.