Seguint la lògica del sistema nerviós dels pops, un equip d’investigadors ha presentat una estructura que té la capacitat de sentir, computar i respondre sense cap processament centralitzat, creant un aparell que és a mig camí entre un robot i un ordinador i que té característiques de tots dos.
Tot i que es troba en una fase molt primària del seu desenvolupament, aquesta nova tecnologia podria tenir moltíssimes aplicacions, dels robots tous als aparells prostètics. Els seus desenvolupadors, que han presentat els resultats de les primeres proves en un article a la revista ‘Nature Communications’, han batejat aquest nou mètode com a ‘soft tactile logic’ (lògica tàctil tova) i han creat una sèrie de prototips que demostren com poden prendre decisions a nivell de material, on reben els inputs, en comptes de tenir un sistema lògic centralitzat.
La idea va ser inspirada pels pops, de què se sap que tenen un cervell “central” però unes estructures neuronals enormes distribuïdes al llarg dels seus tentacles i que permeten que cadascun d’ells pugui prendre decisions de manera autònoma, sense dependre ni del cap del pop ni de la resta dels seus braços.
En aquest cas, els prototips de ‘soft tactile logic’ segueixen una estructura comuna: pigments que canvien de color segons la temperatures barrejats en una forma de silicona mal·leable. Aquesta silicona pigmentada conté canals que s’omplen amb metall líquid a temperatura ambient, creant una mena de sistema nerviós tou.
En manipular la silicona, el metall líquid es deforma, augmentant la seva resistència elèctrica, fent pujar la temperatura i canviant el color del pigment. Així doncs, l’aparell reacciona a les accions de què és objecte. Altres prototips fan que la deformació del metall pel tacte redistribueixi l’energia elèctrica per altres parts de la xarxa, fent que el material canviï colors, activi motors o encengui i apagui llums. Tocar la silicona a un cantó pot crear una resposta diferent que tocar-la en dos punts alhora.
Així doncs, el sistema fa servir la lògica simple per respondre al tacte. Ara, els investigadors miren de trobar la manera de fer circuits més complexos basant-se, un cop més, en els que es poden trobar en els éssers vius.
