Barcelona és una ciutat densa, compacta i mediterrània: 15.000 habitants que viuen i conviuen per km2 amb un clima que permet molta vida a l’aire lliure, i on es produeix un volum de trànsit important. Aquests factors provoquen uns nivells acústics elevats, i aquesta és una realitat present a la ciutat des de ja fa anys
El mapa estratègic de soroll de la ciutat del 2012, que ara s’està actualitzant, mostra que la principal font de soroll de la ciutat és el trànsit, però que la font que genera més queixes per part de la ciutadania és la concentració de persones en l’espai públic, molts cops lligat a les activitats d’oci nocturn.
Els estudis existents mostren que els nivells de sorolls actuals tenen un impacte directe i rellevant sobre la salut de segments importants de la població, i per tant, cal actuar de forma col·lectiva, tant els generadors com el receptors, per garantir el dret a la salut. La percepció global de soroll com a problema a la ciutat està estabilitzada, però és força diferent segons el barri, essent molt més significativa la percepció de problema en els barris amb més activitat d’oci nocturn, on també es recullen més queixes ciutadanes.
L’Ajuntament de Barcelona ja està duent a terme diverses iniciatives: la implantació de limitadors en concerts, la facilitació de l’aplicació de mesures de reducció acústica en projectes i activitats, campanyes de sensibilització, la caracterització acústica d’espais públics, la xarxa de vigilància i control acústic, però es vol donar un impuls complementari a les activitats actuals.
L’Ajuntament tindrà actualitzat el proper any, el Mapa de Soroll, – tenen una vigència de 5 anys – el que permetrà un coneixement més acurat de la realitat acústica actual. Aquest fet suposa una gran oportunitat per plantejar actuacions de millora, fer-ho de manera diferent, de manera global o transversal amb tots els agents socials implicats, treballant conjuntament per desenvolupar un Pla d’acció per millorar els nivells acústics de Barcelona.
En aquest context l’Ajuntament de Barcelona planteja la creació del grup de treball “Soroll i Salut de Barcelona” amb l’objectiu de debatre la situació del soroll a la ciutat i el seu impacte directe en la salut de la ciutadania, així com contribuir a la solució dels problemes detectats. La proposta és exposar la situació, compartir el què s’està fent, i definir què més es pot fer de manera global i transversal entre tots els agents implicats per tal d’emprendre mesures i desenvolupar accions específiques per cada sector d’activitat que aconsegueixin reduir els nivells acústics de la ciutat.
El grup de treball s’ha reunit avui i ha comptat amb la participació per part de l’Ajuntament de Barcelona de la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno i la comissionada de Salut, Gemma Tarafa i agents socials implicats vinculats a l’àmbit polític, econòmic i social, mobilitat, sector acadèmic i col·legis professionals, entre d’altres
El soroll i els seus efectes sobre la salut
L’últim informe elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sobre l’estat de la salut a la ciutat durant el 2016 ja posava sobre la taula que el 47,8% de la població enquestada considera que al seu barri hi ha massa soroll. Els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella són els més afectats, ja que en aquests casos la proporció augmenta fins al 70%.
L’OMS clarament tracta el soroll com a element contaminant, establint uns nivells de referència segons sigui el lloc on la persona hi estigui: interior, carrer, hospital, o feina:
– zones residencials de dia: 50-55 dB
– dormitoris de nit: 30 dB
– zones industrials, comercials i de trànsit, interior i exterior: 70 dB
A Barcelona –amb la darrera informació disponible- un 54% de la població està exposada durant el dia a nivells entre els 60 i 70dBA i de nit, un 72% de la ciutadania està exposada a nivells entre els 50 i els 65 dBA.
3 
