Fa anys que es va relacionar el sonar dels vaixells amb l’encallament de grans quantitats de balenes que, aparentment, estaven sanes. La manera com es produïa això, però, ha estat un misteri durant molt de temps fins que, ara, un estudi elaborat per científics de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (Espanya) ha detectat alguns elements clau que expliquen per què aquests senyals provoquen canvis en el comportament de les balenes i, sovint, les duen a la mort.
Les necròpsies practicades a les balenes amb bec de Cuvier varades a les Canàries han permès als investigadors descobrir un fet estrany: bombolles de nitrogen als seus teixits. Aquesta característica, un senyal típic de síndrome de descompressió, també es pot detectar en els submarinistes que ascendeixen massa ràpidament des d’aigües profundes. La síndrome de descompressió és molt perillosa ja que pot causar no només dolor sinó també paràlisi i, fins i tot, la mort. A diferència dels humans, però, les balenes estan adaptades a capbussar-se a molta profunditat i, entre elles, les balenes amb bec de Cuvier, una espècie que també és present al mar Mediterrani i a les nostres costes, són les que fan les immersions més llargues i molt profundes. Com és possible, doncs, que acabin morint a les platges a causa del síndrome de descompressió?
El nou estudi, publicat a la revista científica ‘Proceedings of the Royal Society B’, proposa una explicació: algunes freqüències de sonar poden arribar a desorientar i a espantar tant algunes balenes amb bec que fa que se’ls acceleri el ritme cardíac, l’alentiment del qual és una adaptació clau per a la immersió en aigües profundes. En accelerar-se els batecs del cor, les balenes poden patir síndrome de descompressió, i el dolor que causa les deixa incapacitades, a la mercè de les onades, que les acaben duent fins a la platja on, encallades, acaben morint. Tot i que el varament de balenes de Cuvier havia estat un fet tradicionalment molt estrany, als anys seixanta, després de la introducció d’un sonar actiu de freqüència mitjana en exercicis militars al mar, van començar a produir-se’n molts més.
Els primers científics a adonar-se de la possible relació entre l’ús d’aquest sonar, que emet en una freqüència d’entre 4,5 i 5,5kHz, i els varaments de balenes de Cuvier, ho van fer als anys 80. Més endavant, aquesta relació es va anar fent més evident i, l’any 2002, després que 14 exemplars d’aquesta espècie varessin a les illes Canàries durant uns exercicis navals de l’OTAN. Va ser aleshores quan, en practicar-los la necròpsia, es van descobrir lesions que encaixaven amb la síndrome de descompressió, característica que es va anar observant en varaments que van tenir lloc a prop d’indrets on s’havien fet exercicis navals amb l’ús del sonar.
L’explicació dels investigadors canaris és que els sons dels aparells, en aquella freqüència concreta, provoquen una reacció de lluita o fugida en les balenes que desactiva l’alentiment del ritme cardíac, augmentant el seu consum d’oxigen i l’acumulació de nitrogen als seus teixits, que els provoca hemorràgies. Després de l’accident de 2002 a les Canàries, el govern espanyol va prohibir que es fessin exercicis militars amb sonar a les seves aigües. Des d’aleshores, no s’ha produit cap altre varament. Així doncs, els científics responsables d’aquest estudi demanen que aquesta prohibició es faci extensiva, especialment, al Mediterrani, on es continuen produint varaments.
