Un equip d’investigadors francesos, suecs i danesos han localitzat una nova soca de Yersinia pestis, el bacteri responsable de la pesta, a ADN extret de restes humanes de 5.000 anys d’antiguitat. Aquest descobriment, publicat a la revista ‘Cell’, suposa haver trobat la soca més propera que s’ha trobat mai a l’origen genètic de l’epidèmia que va devastar Europa durant el segle XIV. El treball també indica que, fa 5.000 anys, la malaltia ja es podria haver escampat entre els europeus del Neolític a través del comerç i hauria causat el declivi de les seves civilitzacions a principis de l’Edat del Bronze.
Per entendre millor la història evolutiva de la pesta, els investigadors van analitzar les dades genètiques disponibles dels humans antics, buscant seqüències que s’assemblessin a soques de la pesta més modernes, i en van trobar una que no havien vist mai al material genètic d’una noia de 20 anys que va morir al que avui és Suècia fa uns 5.000 anys. El bacteri tenia els mateixos gens que fan tan mortífera la pesta avui dia i, al lloc on havia estat enterrada la noia, també es van trobar restes del bacteri, cosa que fa pensar que probablement la pesta va ser la causa de la seva mort.
A més de ser la més antiga mai descoberta, però, aquesta soca interessa molt als científics perquè és la més propera que s’ha trobat a l’origen genètic de Yersinia pestis. Segons els càlculs, es devia separar de les altres soques fa uns 5.700 anys, mentre que la que existeix avui dia es va separar fa 5.300-5.100 anys. Així doncs, al final del Neolític hi devia haver diverses soques de pesta convivint.
Els científics també han elaborat una teoria sobre com es va transmetre la pesta. Se sap que les grans migracions humanes provinents d’Euràsia van tenir lloc fa uns 5.000 anys, però no se sap exactament com van aconseguir desplaçar les cultures agrícoles que ja existien al continent.
Alguns investigadors han afirmat que, en arribar, els migrants van dur la pesta amb ells i van causar la ruïna de molts pobles de l’Edat de Pedra. Però si la soca que han localitzat en la noia noruega es va distingir de la resta de Y. pestis fa 5.700 anys, això vol dir que va evolucionar abans d’aquestes migracions i en el moment en què les poblacions neolítiques europees estaven en declivi.
En aquella era, les grans poblacions de fins a 20.000 habitants estaven començant a ser habituals a Europa, i això va permetre l’especialització en la feina, noves tecnologies i la possibilitat de comerciar. Alhora, però, també eren un caldo de cultiu per a la pesta: gent, animals, menjar emmagatzemat, molt poca higiene…
Els investigadors creuen que tot encaixa: si la pesta es va desenvolupar en aquestes grans poblacions, la mort de molts dels seus habitants a causa de la malaltia hauria fet que els pobles fossin abandonats, com va passar fa 5.500 anys. La pesta, a més, hauria començat a escampar-se per Europa a través de les rutes comercials, cosa que podria haver fet que, fa 5.000 anys, arribés a una petita vila de Suècia i matés, com a mínim, una noia de 20 anys.
L’anàlisi genètica de la víctima dóna suport a aquesta teoria, ja que no té cap relació amb els invasors que van venir de l’est més tard. El declivi havia començat abans de les migracions. Així doncs, s’ha fet un altre pas en la comprensió de com la pesta i altres patògens es converteixen en mortífers. La pesta, com la verola, la malària, l’ébola o el Zika, van evolucionar a partir d’organismes molt menys perillosos, i els científics tenen molt d’interès a comprendre com es pot produir el canvi a ser un organisme extremadament virulent.
