El canvi climàtic està tenint un gran impacte al Carib, amb milions de persones patint una inseguretat alimentària cada cop més gran i amb unes reserves d’aigua dolça disponibles cada cop més baixes a causa d’unes sequeres que cada cop són més freqüents. Tal com explica un estudi elaborat per científics de la Universitat Cornell (Estats Units) i publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’, des de l’any 1950 la regió ha seguit una tendència descendent en les pluges, amb sequeres de diversos anys que s’han repetit diverses vegades. La darrera sequera, però, que va afectar tot el Carib entre els anys 2013 i 2016, va ser particularment dura, fent que 2 milions de persones es trobessin amb greus problemes per aconseguir menjar.
A Haiti, per exemple, l’any 2015 més de la meitat de les collites es van perdre, posant en perill un milió de persones mentre un altre milió tenia restriccions en l’alimentació a tot el Carib, segons dades de les Nacions Unides. Una anàlisi de dades climatològiques de la gran sequera de 2013-2016 indica que l’escalfament global d’origen humà va augmentar la severitat de la sequera entre un 15 i un 17%. A més dels riscos per a les collites, però, el Carib també s’enfronta a unes reserves d’aigua cada cop més escasses a causa de la intrusió salina i la pressió sobre els recursos hídrics de l’agricultura i una població en augment. L’estudi mostra clarament com l’activitat humana està afectant greument les estadístiques de les sequeres de la regió i, en el futur, continuarant fent-les més habituals i més severes.
Tot i que el Carib és una de les zones del món on els huracans són més habituals i n’hi ha hagut diversos de catastròfics durant els darrers anys, els danys grans i ràpids que poden causar no són res al costat del desastre que pot ser una sequera prolongada per als països caribenys més vulnerables, especialment tenint en compte que l’agricultura i el turisme són les dues principals indústries de la regió.
1 
