La sequera és la principal culpable de la davallada d’ocells i papallones al Mediterrani

Així ho revelen les dades dels dos programes de seguiment d'ocells i papallones que funcionen a Catalunya des de fa 17 i 25 anys respectivament

Melanargia occitanica

Melanargia occitanica | Adrià Miralles

A la conca mediterrània el canvi climàtic està comportant un increment progressiu de la temperatura i una disminució de la precipitació. Això està afectant els ecosistemes i els éssers vius que hi viuen, com els ocells i les papallones. De fet, s’ha vist que les espècies pròpies d’ambients càlids estan en augment, mentre que les de llocs freds estan en regressió. Fins al moment, amb la informació existent semblava que la temperatura era la principal responsable d’aquest fenomen, però ara, un article publicat a la revista Scientific Reports i liderat per investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha demostrat que la principal culpable del declivi de les poblacions d’ocells i papallones és la sequera.

L’estudi s’ha basat amb les dades de 25 anys de seguiment de papallones i de 17 anys de seguiment d’ocells duts a terme a Catalunya, i conclou que els efectes de la temperatura, no només són menors als de la sequera en els dos casos, si no que només són significatius en les poblacions d’ocells. “Això és particularment rellevant en sistemes mediterranis, els quals estan fortament limitats per la quantitat i estacionalitat de les pluges”, comenta en Constantí Stefanescu, co-autor de l’estudi, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers associat al CREAF.

Zegris eupheme (Andreu Ubach)

Zegris eupheme (Andreu Ubach) | Andreu Ubach

En aquest estudi s’ha avaluat el paper que juguen les preferències de temperatura i precipitació (necessitats climàtiques essencials de les espècies) en les tendències de les poblacions d’ocells i papallones a Catalunya. Per fer-ho s’han utilitzat les dades dels programes de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS). Els resultats mostren que les tendències poblacionals estan primer, i per sobre de tot, relacionades amb les preferències de precipitació, tant en els ocells com en les papallones. Les preferències de temperatura tenen un efecte menor en les tendències de les poblacions i van ser significatives només en els ocells.

D’altra banda, l’estudi mostra que l’efecte de les precipitacions actua en direccions oposades en els dos grups. Així, les espècies de papallones dels entorns més secs i les espècies dels ocells d’ambients més plujosos són les que més estan patint el descens de les precipitacions. Les diferències entre papallones i ocells es poden explicar per les particularitats d’aquests dos grups d’animals. “Les papallones, especialment durant els estadis d’eruga, no poden suportar la sequera extrema, s’assequen i moren. Els ocells, en canvi, poden suportar millor l’estrès hídric”, comenta Sergi Herrando, co-autor de l’estudi, “a l’alta muntanya, si coincideix una davallada de la precipitació amb la temporada de cria dels ocells, es pot produir una manca de menjar i posar en perill les cries (per exemple, si la sequera afecta els invertebrats dels que s’alimenten les cries)”, conclou.

En termes generals, els resultats del treball indiquen que la disponibilitat d’aigua és un factor molt important per entendre els canvis en la biodiversitat a la regió mediterrània i que la manera i el lloc com aquesta es manifesta depèn molt de les característiques de cada grup d’animals.

Nou comentari