La Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha finalitzat la campanya d’actualització i millora de les dades de l’avaluació de cel nocturn corresponent a 2018. Aquest darrer any s’han realitzat mesures a la Vall d’Aran –amb zona nord del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici–, al Parc Natural de la Serra de Montsant, als Espais d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i Muntanyes de Prades, i s’han actualitzat zones del Montsec. Les dades obtingudes s’han afegit a la Xarxa catalana de seguiment de la contaminació lumínica, que proporciona dades de l’estat del cel nocturn des de fa cinc anys. Els resultats més destacats de la darrera avaluació indiquen que:
– Zones del nord del Parc d’Aigüestortes tenen una qualitat excel·lent.
– Mesures puntuals als Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i als espais de Torroella de Montgrí demostren que aquests àmbits reben forta influència de les il·luminacions costaneres.
– A l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa s’han trobat moltes zones de qualitat majoritàriament molt bona.
– Al Parc Natural de la Serra de Montsant s’assoleixen majoritàriament nivells molt bons.
A més, cal destacar que el Montsec manté els nivells de qualitat excel·lents dels anys anteriors. Per aquest motiu, la Fundació Starlight va renovar recentment la Certificació com a Reserva i Destinació Turística Starlight a la zona per quatre anys més. La qualitat a l’Observatori Astronòmic del Montsec és de valors excel·lents a pràcticament tot el cel nocturn.
Els resultats de les campanyes de mesurament es publiquen en el Mapa de qualitat del cel nocturn a Catalunya, on es representen les dades en un format de fàcil consulta i accés. En el visor del mapa hi apareixen els nivells de qualitat del cel nocturn i els valors mitjans mesurats de brillantor del fons del cel, de més utilitat per a professionals i aficionats a l’astronomia. Els informes tècnics de totes les campanyes es poden consultar a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’estudi amb la realització de campanyes de mesurament anuals el va endegar la Generalitat l’any 2012, en col·laboració amb el Consell Comarcal de la Noguera, el Parc Astronòmic del Montsec, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Els resultats estan permetent detectar els espais naturals que conserven millors condicions de qualitat del cel nocturn per impulsar projectes de protecció. Les zones allunyades de les grans aglomeracions urbanes són les que mantenen millors condicions del cel nocturn. Els Parcs Naturals dels Ports, el de les Capçaleres del Ter i del Freser, i tota la franja del Pirineu i Prepirineu occidental presenten, en les zones naturals protegides, nivells de qualitat excel·lents de forma clara i mantinguda.
Actualment un terç de la població mundial no pot veure la Via Làctia. En els països occidentals, un 80% de la població dels Estats Units i un 60% dels ciutadans europeus pràcticament no poden veure les estrelles i estan en un entorn contaminat lumínicament a la nit. En concret, la població de l’àrea metropolitana de Barcelona ha de desplaçar-se més de 100 km per poder gaudir d’una visió clara de la Via Làctia. Aquest problema ambiental afecta no només a la visió dels estels, sinó també a la majoria d’ecosistemes naturals, on hi ha éssers vius d’activitat nocturna.
L’any 2018 s’han iniciat diversos projectes de protecció i s’ha declarat com a Punt de referència –màxima distinció per a la preservació ambiental del medi nocturn– el Parc Natural de la Serra de Montsant. L’únic espai que disposava d’aquesta distinció fins llavors era l’Observatori Astronòmic del Montsec, protegit l’any 2005. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha rebut el distintiu de Reserva i Destí turístic de la Fundació Starlight i ha iniciat els tràmits per tenir la protecció ambiental que proporciona la figura de Punt de referència. Aquest any 2019 s’estan duent a terme projectes d’ampliació per a zones d’especial qualitat, amb l’augment de l’àrea d’influència del Montsec i la del Parc Natural de la Serra del Montsant, que passaria a incloure diversos municipis de les Muntanyes de Prades.
La contaminació lumínica pertorba les condicions naturals del medi nocturn, pot afectar els ecosistemes i la biodiversitat, i pot tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. A més, dificulta la visió del cel nocturn, que forma part del paisatge i medi natural i és un bé que cal preservar. Un enllumenat que respongui a criteris coherents i racionals fa possible un notable estalvi energètic i, de forma indirecta, una disminució de les emissions de gasos contaminants i de gasos d’efecte hivernacle. Per contra, un enllumenat nocturn excessiu o incorrecte representa una despesa energètica innecessària i, a més, pot causar molèsties en produir enlluernament o envair l’àmbit privat. Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons de cel, que és la resplendor atribuïble a la radiació de fonts de llum artificial, o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l’atmosfera.
