Salvar el planeta: una tasca que podem començar des de casa

En el Dia Mundial del Sanejament, recordem la gran factura mediambiental i econòmica de l'abocament de burilles, bastonets, olis i altres productes als desguassos de les nostres llars

Llençar segons quins residus als desaigües de les nostres llars els converteix en un problema mediambiental molt més greu que no ens pensem

Llençar segons quins residus als desaigües de les nostres llars els converteix en un problema mediambiental molt més greu que no ens pensem | Cedida

El canvi que cal al món per assegurar un futur on poguem continuar vivint en les millors condicions possibles depèn de tots. Si bé les administracions, els polítics i les empreses tenen un paper cabdal en les mesures que cal prendre, és igual de cert que els ciutadans, a nivell individual, podem modificar la nostra conducta per prendre part en la lluita per la preservació del planeta. De la mateixa manera que, durant les darreres dècades, hem anat aprenent a reciclar el paper, el plàstic i el vidre per reduir l’acumulació de deixalles i l’explotació dels recursos naturals, avui, Dia Mundial del Sanejament, ens podem prendre una estona per pensar com, actualment, moltes persones continuen fent servir la pica i el vàter com a cubells de les escombraries on abocar gairebé qualsevol cosa.

Molts dels productes que acaben als desaigües, com ara bastonets de les orelles, discs desmaquilladors, comprares, tampons, burilles, oli, menjar o greixos, causen problemes en el tractament de les aigües residuals i, a més, poden causar obturacions de les canonades, a més de l’efecte nociu que tenen en el medi ambient pel fet de no ser biodegradables. De fet, aquestes deixalles suposen un 75% de les obturacions dels sistemes de clavegueram i, malgrat això, continuen sent llençats als desguassos i vàters de forma força habitual. Les pluges fortes, a més, cada cop més freqüents a causa el canvi climàtic, fan que aquestes incidències pugin, ja que arrosseguen tots els residus acumulats al clavegueram i els col·lectors. Només a Barcelona, per exemple, es recullen fins a 1.600 tones anuals d’aquests residus, una xifra que arriba a les 3.500 tones a tota l’àrea metropolitana.

Els efectes d’aquestes males pràctiques, però, encara van més enllà: molts dels productes que van a parar a les conduccions d’aigües residuals contenen fibres sintètiques i substàncies nocives que contribueixen a la contaminació dels ecosistemes amb microplàstics que van a parar al mar malgrat el tractament d’aquestes aigües. Així, tal com va revelar l’Institut Espanyol d’Oceanografia, un de cada sis peixos comestibles en té al seu estómac. Pel que fa al perjudici econòmic, els residus llençats als desguassos causen unes pèrdues aproximades de 200 milions d’euros anuals a l’estat espanyol i entre 500 i 1.000 milions a tota Europa. Així, la gestió de l’aigua s’encareix entre un 4% i un 6% i fa pujar el manteniment de les depuradores un 18%

Per tot això, i pel futur del nostre planeta i de les generacions que vindran després de nosaltres, cal que tots prenguem consciència que no podem abocar tots aquests residus als desaigües de les nostres llars. Si canviem la nostra manera d’actuar en aquest aspecte concret, haurem fet un pas força important en la reducció de la nostre petjada mediambiental i, així contribuïrem a reduir la pressió a què sotmetem el nostre planeta.

Nou comentari