Per tal d’imaginar-se com es podria haver desenvolupat la vida en altres planetes, els científics estudien els hàbitats més extrems de la Terra a la recerca d’organismes en indrets on les condicions són radicalment diferents de les que podem suportar la majoria dels éssers que la poblem. Segons ha fet pública la Universitat de Washington (Estats Units) a la seva pàgina web, un dels llocs on s’ha trobat vida és als anomenats ‘cryopegs’ del nord d’Alaska, capes de salmorra que es troben sota el permagel i que, a causa de la seva alta salinitat, poden estar a temperatures molt per sota de zero sense congelar-se, mantenint l’aigua líquida.
En una conferència que va tenir lloc fa poc al mateix estat de Washington, els investigadors van explicar que, en aquell entorn, hi havien trobat comunitats bacterianes que duien desenes de milers d’anys aïllades, amb semblances amb les que viuen al gel marí i a l’aigua salada que flueix a les glaceres però amb característiques úniques a causa de la seva evolució separada. Aquests bacteris no només han hagut de sobreviure en temperatures sota zero sinó, a més, amb concentracions de sal d’un 14%, suficients com per mantenir un aliment enllaunat lliure de microbis. La presència de bacteris en aquestes condicions fa pensar que Mart, on hi ha hàbitats semblants, podria no ser el lloc erm que ens pensem.
Per accedir a aquestes salmorres, els investigadors van haver de baixar a 3,5 metres de profunditat, on les excavacions fetes anteriorment han habilitat un túnel molt estret i baix per on els científics van haver de desplaçar-se i treballar amb torns que podien ser d’entre quatre i vuit hores. Així va ser com, gràcies a les mostres que van recollir les primaveres de 2017 i 2018, van poder descobrir aquests bacteris aïllats durant 50.000 anys i també virus, una mena de línia paral·lela -per bé que curta- en l’evolució d’aquests organismes que els ha separat una mica dels seus parents de l’exterior. Els bacteris més abundants són Marinobacter que, com el seu nom indica, provenien d’entorns marins abans de quedar atrapats sota el permagel.
A més de Mart, que havia tingut grans quantitats d’aigua, el nostre Sistema Solar conté mitja dotzena d’oceans més en altres planetes i llunes glaçades. Tità, que la NASA estudiarà d’aquí poc gràcies a una sonda té diverses formes de glaç, i també es pensa que hi podria haver vida sota el gel que cobreix tota la superfície d’Encèlad. Gràcies a estudis com el que s’ha fet als ‘cryopegs’ d’Alaska, els investigadors que busquin vida en aquests indrets tindran més informació a l’hora de saber quin tipus de vida hi podrien trobar i com buscar-la.
