La regeneració de teixits és una de les àrees més sorprenents de la recerca biomèdica. Si alguns animals poden aconseguir que els tornin a créixer parts del cos, es podria aconseguir que els humans féssim el mateix? Una de les línies de treball es basa en la idea que, si es pot entendre com ho fan els animals, potser aquesta capacitat es pot transferir a les persones, una possibilitat que obriria tot un món nou al camp de la medicina.
A la Universitat de Kentucky, als Estats Units, han fet un pas molt important en aquest sentit desxifrant el genoma de l’axolot, una espècie raríssima de salamandra que, actualment, només viu en estat salvatge a un llac proper a Ciutat de Mèxic i que es troba en perill d’extinció.
Els axolots són especialment dotats en la capacitat de regenerar-se: poden tornar a fer créixer membres, la seva cua, la medul·la espinal i fins i tot els ulls. El seu genoma, però, és deu vegades més llarg que el dels humans, una dificultat molt gran a l’hora de descodificar-lo i trobar-ne els secrets.
Els treballs de científics de tot el món han aconseguit moltes dades sobre el genoma d’aquests animals, però cal trobar-ne l’ordre correcte abans de poder estudiar-ne l’estructura i les funcions. Si la reconstrucció del genoma humà ja va ser prou complicada, en el cas de l’axolot encara ho és més per la seva extensió, però els científics de Kentucky han aconseguit fer-ho d’una manera ràpida i eficient, aconseguint una nova fita.
Per provar l’eficiència del seu sistema, que expliquen a la revista ‘Genome Research’, els investigadors han identificat un gen que causa un defecte cardíac als axolots. Així, han demostrat que si continuen la seva investigació poden identificar més funcions genètiques d’aquests animals i, finalment, entendre com funciona el seu sistema de regeneració amb l’esperança de poder traslladar aquesta informació als humans amb l’objectiu de curar lesions de medul·la espinal, d’articulacions i fins i tot cerebrals.
3 
