Les sabanes africanes emeten entre tres i sis cops més carboni del que es pensava

La tala d'arbres a la zona i la degradació dels boscos està produint unes emissions molt més elevades del què s'havia cregut fins ara, segons un nou mètode de seguiment desenvolupat recentment

Bosc de miombo a Moçambic

Bosc de miombo a Moçambic | Lichinga (CC)

La deforestació a les sabanes del continent africà està causant, com a mínim, tres vegades més emissions de diòxid de carboni del que s’havia pensat fins ara, segons indica un estudi recent. La recerca s’ha centrat en l’impacte de les activitats humanes en un dels ecosistemes més grans del món, els boscos de Miombo, que ocupen aproximadament 2,5 milions de quilòmetres quadrats repartits entre Angola, Zàmbia, Tanzània i Moçambic. Per sort, el mateix estudi, elaborat per investigadors de la Universitat d’Edimburg (Escòcia) i els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Nature Communications’, també afirma que el creixement dels arbres a àrees més remotes de la regió, que no estan sotmeses a l’explotació humana, estan capturant una part d’aquestes emissions, obrint la porta a una futura recuperació de la funció ecològica d’aquests boscos si es prenen les mesures adients.

El treball de la universitat escocesa és el primer que ha posat sobre la taula una anàlisi en profunditat de les àrees que guanyen carboni en forma d’arbres alhora que el perden a causa de la degradació, provocada tant per la tala com pels incendis. Fins ara, els científics no havien trobat la manera de mesurar l’abast d’aquests processos en una àrea geogràfica tan gran. La degradació dels boscos és especialment difícil de mesurar perquè, a les imatges per satèl·lit, la degradació dels arbres pot no aparèixer clarament. Les dades de l’estudi, però, demostren que aquest procés emet aproximadament el doble de carboni a l’atmosfera que la deforestació, i aquestes pèrdues de vegetació són molt habituals al voltant de les ciutats i les carreteres. Quan es combinen, les emissions de totes dues coses són entre tres i sis vegades més altes del que s’havia pensat fins ara, segons afirmen els responsables d’aquest recerca.

La principal causa de la degradació dels boscos és proveïr combustible per a cuinar i per a calefacció, especialment en forma de carbó vegetal. Les masses forestals són l’origen d’aproximadament el 80% de l’energia que es fa servir a la regió i la tala d’arbres per a aquests usos no està regulada, cosa que fa que es dugui a terme en excés. L’augment de les emissions per raons que fins ara no s’havien tingut en compte poden tenir relació amb el desplaçament de les poblacions humanes cap a les ciutats i també podria tenir relació amb la reducció del número d’elefants i amb el creixement de les plantes, causat per l’augment del diòxid de carboni a l’atmosfera.

Tot i aquestes dades, que els mateixos autors de l’estudi consideren “alarmants”, també creuen que hi ha raons per a ser optimistes. Tal com han pogut observar, a les regions més apartades de les activitats humanes els arbres estan capturant més diòxid de carboni que abans i, per tant, si es protegissin més terres o el seu ús es fes d’una manera més sostenible, els boscos i la seva funció ecològica de retirada de carboni de l’atmosfera es podrien recuperar d’un manera “relativament ràpida”. Gràcies al mètode que han desenvolupat, a més, els països de la regió compten amb una eina que fa molt mès fàcil i barat el control dels seus recursos naturals i la presa de decisions per protegir-los.

Nou comentari