La indústria i la despesa militar que necessita Rússia des de l’inici de la guerra posa el focus en els recursos. Un debat que també es va viure amb les pretensions de Trump de prendre el control de Groenlàndia. Uns recursos que segons ha assenyalat el Ministeri de Recursos Naturals i Medi Ambient de Rússia es troben majoritàriament en territori africà i xifren en un terç dels recursos naturals del món els que es troben a l’Àfrica. “Els geòlegs soviètics, i posteriorment els russos, han realitzat una contribució significativa a l’exploració geològica del continent africà. Segons les estimacions actuals, al voltant d’un terç dels recursos naturals del món es concentra a Àfrica. No obstant això, una part important d’aquest potencial encara no s’ha aprofitat”, destaquen des del ministeri a l’agència de notícies russa Tass.
A les portes de la tercera cimera Rússia-Àfrica des del govern estepari destaquen que a l’Àfrica es poden trobar reserves considerables de metalls, de terres rares, liti, or, i altres minerals de gran valor. Uns recursos que segons el ministeri rus no s’han explotat completament. “Pel que fa als tipus de matèries primeres, les organitzacions russes tenen competències en l’àmbit de la prospecció i l’avaluació de jaciments de tota mena de recursos minerals. Les prioritats es determinen en funció del potencial de recursos minerals d’un país específic, així com de les sol·licituds pertinents dels socis africans”, assenyalen des del ministeri rus.
Àfrica, una zona que és un ‘diamant en brut’ agrícola
Un estudi de la Universitat Financera, la Fundació Roscongress i el diari empresarial Vedomosti assenyala que països com Etiòpia, Kenya, Tanzània, Zàmbia i diversos països de l’Àfrica Occidental són entorns que ofereixen una gran oportunitat per a l’inversió agrícola dels empresaris russos. Segons els autors de l’estudi la inversió a l’Àfrica ofereix “condicions, oportunitats i models per a la presència empresarial russa”. “Les àrees d’interès rus més òbvies són els fertilitzants, la maquinària agrícola i les cadenes de subministrament de gra. Tanmateix, sorgeix una presència més sostenible quan els lliuraments de productes es complementen amb serveis, suport agronòmic, formació, emmagatzematge, reg i processament”, conclouen uns investigadors que posen com a referència Etiòpia, ja que té zones industrials que permeten el processament agrícola.
