Les restes de menjar de les nostres llars es poden convertir en una alternativa neta als combustibles fòssils. Un equip del Laboratori de Biotecnologia Ambiental de la Universitat de Waterloo (Ontario, Canadà) ha desenvolupat una nova tecnologia que aconsegueix que, a través de la fermentació natural, es produeixi un producte químic biodegradable que es pot refinar i convertir en una font d’energia.
No només això sinó que, a més, el mateix compost químic també pot servir per substituir altres productes basats en el petroli i que es fan servir en medicaments i envasos de plàstic, per exemple. Així, el menjar sobrant es converteix en un recurs amb un potencial enorme ja que, si es disposa de la tecnologia adient, se’n poden extreure molts productes de gran utilitat i que, a dia d’avui, gairebé només s’obtenen a partir del cru.
Fins ara, la tecnologia més emprada per donar una segona vida a les tones i tones de restes orgàniques que es generen cada any era la captura del metà que genera la seva degradació, que també pot servir com a combustible. Aquest procés, però, conegut com a digestió anaeròbica, no és gaire eficient quan es tenen en compte els costos econòmics del tractament dels residus al llarg de tot els procés. En canvi, la tecnologia desenvolupada a Waterloo redueix enormement els costos gràcies a que captura i fa recircular els lixiviats, la barreja de microbis amb altres microorganismes i nutrients que es va acumulant en les piles de matèria orgànica.
Mentre s’alimenten i digereixen les restes, els microorganismes alliberen un produce químic anomenat carboxilat que, tal i com expliquen els responsables d’aquest descobriment a la revista ‘Bioresource Technology’, pot ser un bon substitut per al petroli, especialment tenin en compte les quantitats de residus orgànics que es generen habitualment, que podrien produir-ne una quantitat gens menyspreable gràcies a aquest nou sistema que, per si fos poc, no només més més barat i productiu que les tecnologies de reutilització existents a dia d’avui sinó que, a més, està dissenyat per funcionar a petita i mitjana escala, de manera que fins i tot els pobles petits podrien tenir una planta de tractament sense que fos necessari transportar els residus enlloc.
Segons fonts del Laboratori de Biotecnologia Ambiental de Waterloo, durant els propers mesos es faran proves a gran escala d’aquesta tecnologia tan prometedora i s’espera que, d’aquí quatre o cinc anys, ja estigui a punt per començar a comercialitzar-se arreu del món.
