L’ocell no volador més petit del món és natural de l’Illa Inaccessible, una petita terra volcànica al bell mig de l’Atlàntic Sud. Des que va ser descrit, fa aproximadament un segle, la majoria d’investigadors s’havien inclinat per pensar que aquesta espècie havia arribat a l’illa a peu, caminant per extensions de terra que més tard van quedar submergides, i és per això que va ser batejat com a ‘Atlantisia rogersi’. Un estudi recent, però, elaborat per biòlegs de la Universitat de Lund (Suècia) mostra que, al contrari del que s’havia cregut, els avantpassats dels rasclons de l’Illa Inaccessible sí que podien volar i que, de fet, van arribar-hi d’aquesta manera fa uns 1,5 milions d’anys, provinents d’Amèrica del Sud. A dia d’avui, l’Illa Inaccessible és l’únic lloc on es pot trobar aquesta espècie que, allà, no té enemics naturals i es mou entre la vegetació com si fos un rosegador, sense haver de preocupar-se per acabar sent l’aliment de ningú.
Els biòlegs van analitzar l’ADN d’aquests rasclons amb tècniques modernes i el van comparar amb el d’altres ocells per trobar quins eren els parents més propers d’aquesta espècie única. Els resultats van mostrar que, dels ocells existents actualment, els més pròxims al rascló de l’Illa Inaccessible són el rasclet alatacat, que es pot trobar a Amèrica del Sud, i el rasclet fosc, present a tot el continent americà. Segons sembla, la família dels ràl·lids són excepcionalment bons colonitzant zones remotes i adaptant-se a les seves condicions. Fa uns 100 anys, Percy Lowe va descriure el rascló de l’Illa Inaccessible com un gens a part i va considerar que havia perdut les ales fa molt de temps, abans de colonitzar l’illa. El cert, però, és que hi va arribar volant però, com que no hi tenia enemics naturals ni n’havia de fugir volant, la seva capacitat de volar es va anar reduint i es va perdre a través de la selecció natural i l’evolució al cap de milers d’anys. Així es va eliminar un tret que, a l’Illa Inaccessible, només servia per perdre energia en una cosa innecessària. Aquesta adaptació, però, podria fer que, si mai s’introduís un depredador a l’illa, els rasclons estiguessin condemnats, i és per això que els científics volen remarcar la necessitat d’impedir-ho amb aquest treball.
