El Regne Unit s’ha desfet de les mostres que conservava al laboratori del virus de la pesta bovina que, al llarg de la història, havia causat pèrdues devastadores a la ramaderia de tot el món i, de retruc, havia estat responsable d’episodis terribles de fam. Segons explica la cadena britànica BBC a la seva pàgina web, les mostres que quedaven d’aquest virus al Regne Unit eren la majoria dels que existeixen a tot el món i eren custodiades a l’Institut Pirbright, a Surrey (Anglaterra). Així, sembla, s’acaba la història de la segona malaltia que els humans han estat capaços d’erradicar de la capa de la Terra després de la verola, un moment que passarà desapercebut per a la majoria de la població però que té una importància enorme.
Amb el virus (Rinderpest morbillivirus) pràcticament extingit, es considera impossible que la malaltia torni a aparèixer, i ara és el moment de continuar aquesta guerra contra les malalties triant quin serà l’objectiu següent. Segons el doctor Michael Baron, membre honorari de l’Institut Pirbright, “l’èxit que hem aconseguit amb la pesta bovina és un dels principals factors que han fet que la gent digui que podem fer això amb altres malalties animals i humanes com la polio, les galteres o el xarampió. Aquestes malalties són erradicables i s’hauria de fer”.
En el cas de la pesta bovina, tot i no afectar els humans directament, va ser responsable d’una de les catàstrofes més grans que s’han viscut mai. A finals del segle XIX, una gran epidèmia va matar entre el 80 i el 90% dels caps de bestiar de l’est i el sud d’Àfrica, desencadenant un episodi de fam que va dur milions de persones a la mort i que, en número de víctimes, només es pot comparar als que va causar la Pesta Negra a l’Europa Medieval. A Etiopia, per exemple, una tercera part de la població va desaparèixer com a conseqüència de la fam. Igual com va passar amb la verola, una campanya de vacunació va aconseguir controlar la malaltia i, el 2011, se la va declarar eradicada.
Tot i que era impossible trobar el virus en estat salvatge, però, 40 laboratoris de 36 països continuaven conservant-ne mostres que, si s’alliberessin, podrien tornar a escampar la malaltia per tot el món. És per això que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de Salut Animal van aprovar un petit número de laboratoris segurs i van recomanar a tots els qui en tenien mostres que les hi enviessin. Fins ara, els científics no volien destruir les mostres de virus mortals perquè, en cas que les malalties reapareguessin, caldria poder fer-ne una vacuna. Ara, però, el codi genètic dels virus pot ser emmagatzemat de manera digital i, per tant, no és necessari continuar conservant-ne mostres vives. Que el laboratori Pirbright hagi eliminat les seves pot dur als altres centres que encara en tenen a fer el mateix, extingint completament el virus i eliminant qualsevol possibilitat que reaparegui.
