L’encara primera ministra britànica, Theresa May, s’ha convertit en la primera líder d’un gran país industrialitzat que anuncia un pla per convertir-lo en lliure de carboni el 2050. Segons informa la cadena pública BBC, May ha explicat que el seu govern impulsarà mesures per aconseguir aquest objectiu, que ja ha estat aplaudit per diversos grups ecologistes, unes accions que, de retruc, tindran efectes positius sobre la salut dels ciutadans i reduiran el cost de la sanitat pública del Regne Unit. El 2008 ja s’havia fixat un objectiu de reducció d’emissions del 80% per al 2050 però, davant la situació actual, l’executiu de May ha decidit canviar-lo per un de molt més dur.
Així doncs, d’aquí a poc més de trenta anys, les emissions que puguin derivar-se de les llars, el transport, l’agricultura ila indústria del Regne Unit s’haurian d’haver reduit prou com perquè l’absorció de CO2, sigui natural -els arbres- o artificial -un mètode que ja s’està provant al país- les compensi i deixi el balanç, com a mínim, a zero. Si altres els països seguissin les passes del govern May, hi hauria un 50% de possibilitats de complir l’Acord de París i que, a final de segle, l’augment de les temperatures es mantingués menys d’1,5ºC per sota de la mitjana preindustrial, un límit que, si se supera, podria tenir conseqüències catastròfiques.
Tot i que el Regne Unit continua immers en el seu procés d’abandonar la Unió Europea després de la victòria del “Leave” al referèndum del Brexit, el pas que ha fet el seu govern fa que totes les mirades es tombin cap a la resta dels països que en formen part, per veure si estan a l’alçada d’aquest compromís. Segons va dir la mateixa Theresa May, si el Regne Unit va dur el món a la riquesa a través dels combustibles fòssils durant la Revolució Industrial, ara hauria de prendre la iniciativa en el sentit contrari. La primera ministra també va recordar que, fins ara, ja han fet grans progressos fent créixer l’economia alhora que es reduïen les emissions, i que cal que els altres països segueixin les seves passes per assegurar, entre altres coses, que la indústria britànica no s’enfronti a una competència deslleial.
El camí per aconseguir aquesta gran reducció serà, segons el govern, el menys dolorós possible, evitant les mesures més dràstiques com les limitacions en el consum de carn o el transport aeri i dedicant-se a millores tecnològiques que poden reduir les emissions sense modificar gaire la vida dels ciutadans, com la substitució de totes les bombetes per LEDs, el desplegament dels vehicles elèctrics o la substitució de les calefaccions centrals de gas per altres que funcionin amb hidrogen. Tot això, és clar, tindrà un cost enorme (uns 1,12 bilions d’euros fins el 2050) però el ministre d’Energia, Chris Skidmore, afirma que una inversió com aquesta, d’entre un 1 i un 2% del PIB britànic, no hauria de suposar un problema i que, a més, l’economia verda crearà ocupació i el preu de les tecnologies sostenibles s’anirà reduint. Tot i les enormes dificultats que representa, aquesta passa del govern britànic pot ser molt important per al futur, tant per la seva contribució al canvi climàtic com al paper de model que pot prendre el país.
