Un dels ocells més rars del món, el pica-soques de les Bahames, ha estat redescobert després d’una cerca exhaustiva duta a terme per diversos equips de científics a l’illa de la Gran Bahama. Es temia que l’espècie s’hagués extingit després de l’huracà Matthew, l’any 2016, ja que des d’aleshores no se n’havia vist cap. Tot i l’alegria d’aquesta troballa, però, els investigadors temen que només quedin dos exemplars d’aquesta espècie i que, per tant, continuï estant al límit de l’extinció. L’observació més recent d’aquest ocell, doncs, també podria ser la darrera.
El pica-soques de les Bahames ja era una espècie amenaçada que tenia com a únic hàbitat una petita zona de pins a l’illa de la Gran Bahama, a una mica més de 150 quilòmetres de Florida (Estats Units). Dos estudiants de la Universitat d’East Anglia (Anglaterra) es van embarcar en una expedició de tres mesos per trobar no només aquesta espècie sinó també altres espècies d’ocells del Carib que són endèmiques dels boscos de pins de la zona. Acompanyats de membres de l’ONG Birdlife Internacional i del Bahamas National Trust, que treballa per protegir els hàbitats i espècies de les illes, van endinsar-se en un bosc dens i ple de plantes urticants per començar una de les recerces més exhaustives que s’ha fet mai a l’illa. Al mateix temps, un altre equip d’estudiants i professors de la Universitat de Bahamas-North, amb suport de l’associació American Bird Conservancy, van iniciar la mateixa tasca en paral·lel. L’ocell en qüestió té un bec llarg, un xiscle particularment agut i només nidifica a pins madurs. Es calcula que l’any 2004 n’hi havia uns 1.800 però la seva població va caure en picat fins que, l’any 2007, només se’n van poder localitzar 23. Aquesta davallada va començar als anys 50, quan la indústria de la fusta va delmar els seus hàbitats, i va continuar amb els efectes destructius dels huracans, que han destruir grans àrees de bosc.
El passat mes de maig, pero, tots dos equips van aconseguir localitzar exemplars de pica-soques, i l’equip d’East Anglia fins i tot va aconseguir fer un petit vídeo on se’l pot veure.
Els investigadors havien estat buscant l’ocell a 464 punts diferents en una àrea de 34.000 hectàrees de bosc de pins, reproduïnt àudios del seu xisclet per mirar d’atreure’l. A més, també van recollir dades mediambientals per comprendre millor el seu hàbitat i veure quins danys hi havien causat els huracans i els incendis forestals. Així, els dos equips van recórrer una distància de 700 quilòmetres. La troballa dels ocells es va fer quan ja en duien gairebé 400 i havien perdut l’esperança després de sis setmanes al bosc. Aleshores va ser quan van sentir el seu xisclet i van veure’n el primer. Finalment, els equips van aconseguir fer-ne 11 observacions a la mateixa àrea de bosc, incloent-ne una on n’hi havia dos de junts. Fins aleshores, pensaven que potser només quedava un sol exemplar viu. Localitzar-ne dos, però, els va fer adonar-se alhora que l’ocell encara tenia esperances de sobreviure com a espècie però que són molt petites. De fet, ni tan sols estan segurs del sexe dels dos exemplars localitzats.
Ara, els principals esforços es dedicaran a la conservació i la recuperació de l’espècie, si és que encara és possible, tot i que les perspectives no són gens optimistes. També miraran de conèixer quins han estat, exactament, els factors que han contribuït a una caiguda tan pronunciada de la seva població.
