Les tècniques de processament de minerals que s’empraven al segle passat han resultat ser la solució que ha trobat un equip d’estudiants d’Enginyeria Química per resoldre un dels reptes més importants del segle XXI: el reciclatge econòmic de les bateries d’ió liti. Els resultats d’aquest projecte universitari van ser presentat el passat mes d’abril a Washington (Estats Units) van tenir una acollida molt positiva.
El professor Lei Pan, de la Universitat Tecnològica de Michigan, es va llicenciar en Enginyeria de Mines i va ser qui va tenir la idea d’adaptar les tecnologies mineres tradicionals al reciclatge d’aquestes bateries que es fan servir tant als telèfons mòbils i els ordinadors portàtils com als cotxes elèctrics. Trobant que era possible separar els materials de la mateixa manera com els metalls se separen de la mena, va explicar als seus estudiants quins eren els procediments més bàsics d’aquestes tècniques i va deixar que experimentessin pel seu compte, al laboratori.
Al principi, tot i conèixer el mètode de separació, no sabien com aplicar-lo a aquest ús en concret. Els estudiants del doctor Lei Pan van començar a prova, descobrint-ne algunes que funcionaven pràcticament per casualitat. Com a exemple, durant hores van estar experimentant amb diversos tipus de dissolvents per alliberar alguns productes químics de les bateries… fins que es van adonar que l’aigua era el que funcionava millor.
Experiment rere experiment, els seus resultats van millorar a mesura que passava el temps. Gràcies a aquestes tecnologies emprades per separar les parts de la bateria, que són típiques de la indústria de la mineria, ara es pot recuperar per separat, l’envoltori i els fulls i cobertes metàl·liques per l’ànode i el càtode de la bateria… que contenen l’òxid de liti, el component més valuós. Totes aquestes parts poden ser retornades al fabricant i reconvertides en noves bateries, en un procés que no és gens car i requereix molt poca energia, especialment si es té en compte que obté materials que són tan bons per a les noves bateries com si acabessin de ser extrets de la terra.
Les tecnologies de la mineria tradicional, de fet, són prou barates com per fer-les molt atractives per a la indústria. El Consell Jove de Ciència i Tecnologies Sostenibles de l’Institut Americà d’Enginyers Químics ja ha anunciat que els donarà el premi P3, que reconeix el projecte “que fa servir millor pràctiques sostenibles, col·laboracions interdisciplinàries, principis d’enginyeria i implicació dels joves, i el disseny del qual és prou simple com per tenir un impacte sostenible sense que els seus usuaris hagin de tenir una expertesa tècnica considerable.”
Els estudiants responsables del projecte rebran el premi a l’octubre. Per continuar amb les seves investigacions, el doctor Pan ha rebut fons de la seva universitat i també de l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units, i els resultats que han obtingut fins ara han estat publicats a la revista ‘Sustainable Materials and Technologies’.
