La matinera cellanegra va ser descrita per ornitòleg francès Charles Lucien Bonparte el 1850, basant-se en un exemplar de l’espècie recollit durant la dècada anterior. Des d’aquell moment no s’ha tornat a informar de cap albirament d’aquesta au, fins ara. Durant 172 anys s’ha dubtat de la seva existència i fins i tot ja suposat la possibilitat de la seva extinció, com recorda BirdLife International en un comunicat.
Dos homes de Borneo es trobaven recol·lectant productes forestals en una zona propera quan van veure un ocell que no reconeixien, el qual van capturar i fotografiar abans de deixar-lo anar. “Quan el vam trobar, no esperàvem que fos tan especial: vam pensar que era un ocell més que no havíem vist mai“, recorda un dels homes que s’han trobat amb la petita matinera cellanegra.
“El sensacional descobriment confirma que la matinera de cellanegra prové del sud-est de Borneo, posant fi a la confusió que fa cent anys sobre els seus orígens”, va dir Panji Gusti Akbar, del grup indonesi de conservació d’ocells Birdpacker, autor principal d’un article científic publicat sobre els detalls del redescobriment.
La troballa també els permet conèixer millor l’espècie, ja que l’ocell fotografia i mostra diverses diferències respecte a l’exemplar de la dècada del 1840. Les diferències respecte a l’au caçada fa més d’un centenar d’anys poden ser seguides als productes que es van fer servir en dissecar-la, segons explica BirdLife International.
Teguh Willy Nugroho, coautor de l’article acadèmic sobre l’albirament de la matinera cellanegra, va observar que el notable descobriment demostrava la importància de les xarxes de persones locals, observadors d’ocells i científics professionals en la recopilació d’informació sobre la biodiversitat d’Indonèsia.
El casual “redescobriment” de la matinera cellanegra demostra el poc coneguda avifauna que s’estén a Indonèsia, la més gran d’Àsia, amb més de 1.700 espècies que es troben a les nombroses illes poc enquestades de l’arxipèlag.
