D’ençà que la pandèmia global de Covid-19 va començar, els casos de pacients que tenen símptomes persistents fins i tot un cop “curats” de la malaltia o que en desenvolupaven de nous després de la recuperació s’han anat detectant en un tant per cent molt petit però que, a causa del número d’infectats, suposen una quantitat significativa de persones.
Les causes d’aquests símptomes i quant poden durar és desconegut, però cada cop s’hi està parant més atenció. Aquest dilluns, la revista ‘Nature’ va publicar un estudi, elaborat per una trentena de científics de diverses universitats nord-americanes, on es resumeix quins casos han anat trobant els metges, quins efectes neurològics, cardíacs, respiratoris… pot tenir la malaltia a llarg termini i, també, la necessitat d’abordar aquests casos de Covid persistent de manera interdisciplinària.
Segons la informació recollida en l’estudi, fins el 20% dels supervivents de Covid durant els dos mesos següents a la recuperació han patit dolors al pit.
Els efectes menys habituals de la malaltia, però, poden ser molts més, com ara l’aparició de diabetis que no habia estat detectada i, fins i tot, un tant per cent molt petit de pacients ha patit ictus, embòlies pulmonars i altres problemes derivats de la formació de coàguls sanguinis. També s’han detectat arritmies, cansament crònic, palpitacions, problemes a l’hora de prendre decisions, concentrar-se o recordar… Els efectes, doncs, poden afectar diversos òrgans, i és per això que cal una mirada més àmplia, com afirmen els metges i científics involucrats en l’estudi.
A més, tot i que reconeixen que la majoria de persones amb Covid persistent tenien patologies prèvies o havien patit la malaltia en la seva forma greu, el fet és que qualsevol persona que hagi estat infectada pel SARS-CoV-2 pot tenir aquests problemes de salut, en el que anomenen una “síndrome post-Covid” que no sempre té una relació, si més no clara, amb la gravetat de la primera infecció.
Les conclusions, doncs, apunten a la necessitat d’un tractament interdisciplinari d’aquests pacients i a una monitorització que vagi molt més enllà del moment en què reben l’alta hospitalària, bo i reconeixent que és difícil fer-ho pel número de persones que han patit la malaltia i, és clar, pel fet que la pandèmia encara no s’ha acabat.
La formació dels metges també és important perquè, a causa del gran número d’òrgans que pot afectar, sovint poden no reconèixer un símptoma com a derivat de la infecció per Covid, una de les raons per la qual s’ha elaborat aquest estudi, per donar una visió global als professionals i ajudar-los a donar tanta ajuda com es pugui als pacients.
