El catàleg de la biodiversitat de les aranyes peninsulars s’amplia ara amb la descoberta de prop d’una dotzena de noves espècies —de set famílies diferents— que es troben sobretot en ambients edàfics (sòl), tal com apunta un article dirigit pel professor Miquel Àngel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La nova recerca, que cobreix l’àrea d’estudi més extensa sobre aquest grup faunístic en territori peninsular, es publica ara a la revista ‘Biodiversity Data Journal‘. En el treball també participen experts de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC) i la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia).
L’equip científic ha estudiat un total de 20.539 exemplars de diferents espècies d’aranyes ibèriques —amb 8.521 espècimens adults que corresponen a 190 gèneres, 39 famílies i 376 espècies— a les rouredes dels parcs nacionals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Pics d’Europa, Monfragüe, Cabañeros i Serra Nevada.
Aquests boscos de clima temperat —on abunden espècies arbòries i arbustives de fulla caduca— representen l’hàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular», explica el professor Miquel Àngel Arnedo. «En un sentit ampli, les rouredes són una de les poques comunitats forestals que es troben representades a tots els parcs nacionals que integren el nostre treball. Són hàbitats naturals d’interès en conservació, presenten un alt nivell d’endemisme i la seva història evolutiva és relativament ben coneguda».
El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït en comparació amb altres països mediterranis. «La manca de tradició en estudis d’història natural al país i el menor nombre d’aficionats a l’aracnologia podrien explicar aquestes diferències», detalla Arnedo, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.
L’equip investigador ha descobert onze possibles noves espècies d’aranyes —fins ara se’n coneixien més de 1.300 espècies a la Península i les Balears—, a més de vint espècies més pendents encara de corroborar-ne la identificació taxonòmica. Segons alerten els experts, alguna de les noves espècies podria ser especialment vulnerable als factors ambientals (en la majoria dels casos, només se n’ha descobert un o pocs individus en una sola localitat geogràfica, o fins i tot en una sola parcel·la). A més, els experts sumen set noves espècies d’aranyes a l’inventari biològic peninsular —i tres més a l’estatal— amb la identificació per primer cop en el territori d’exemplars d’espècies com ara Dictyna pusilla, Philodromus buchari, Pseudeuophrys nebrodensis, Euryopis flavomaculata, Titanoeca schineri, Dipoena torva o Sardinidion blackwalli, algunes d’elles descrites en la bibliografia científica des de finals del segle XIX.
«Cap d’aquestes espècies es pot considerar com a rara —apunta Arnedo—, ja que s’havien identificat en llocs propers com a França, Portugal o el centre d’Europa». «Encara queden moltes espècies d’aranyes per descobrir», afegeix Arnedo. «Aquests resultats evidencien la manca de mostrejos sistemàtics en la biodiversitat aracnològica al país i són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna».
La tècnica de mostreig dels espècimens d’aranyes en el medi natural ha seguit el protocol estandarditzat COBRA. Es tracta d’una metodologia que s’aplica en estudis de comunitats d’artròpodes terrestres en països d’arreu del món i que permet elaborar l’inventari de les espècies d’una àrea determinada, així com aportar dades mostrals per extrapolar el nombre i l’abundància d’espècies que poden habitar en una zona geogràfica.
Al seu torn, la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics (DNA barcoding), és a dir, en l’ús d’un fragment curt i estandarditzat d’ADN com a identificador de l’espècie, és la innovadora tècnica de genètica comparativa que s’ha aplicat per accelerar la identificació d’espècies i millorar la resolució de l’anàlisi de la biodiversitat en aquest grup faunístic.
«Aquesta metodologia permet desenvolupar eines bioinformàtiques de gran resolució que ajudin a automatitzar la classificació i identificació d’espècies, i fins i tot poblacions de la mateixa espècie de diferents llocs», detalla Arnedo. «Per exemple, els individus juvenils no poden ser classificats a nivell d’espècie a través de criteris morfològics, que en molts casos només arriben al tàxon família com a màxim. Amb el DNA barcodingpodem assignar-los a espècies concretes. La tècnica ajuda també a identificar diferents estadis vitals de la mateixa espècie —fins i tot restes com exúvies o cobertes exteriors, femtes o ADN ambiental—, que altrament serien impossibles de reconèixer».
La pèrdua de l’hàbitat natural, les espècies invasores, la contaminació ambiental o l’escalfament global són amenaces que posen en perill la conservació de la fauna aracnològica peninsular. Algunes espècies d’aranyes toleren millor les pertorbacions ambientals —són depredadores generalistes i s’adapten millor als canvis—, però altres grups es mostren més sensibles als factors mediambientals.
En el futur, caldrà impulsar els mostrejos amb protocols estandarditzats i ampliar les dades taxonòmiques amb els marcadors moleculars nuclears, els estudis morfològics i la informació ecològica per poder conèixer la història evolutiva i biogeogràfica de les aranyes peninsulars i garantir-ne la conservació.
«Com la resta d’organismes, les aranyes estan sotmeses a les variacions en el seu entorn ambiental i biològic. Tots estem junts en el mateix vaixell i compartim un destí comú, la diferència és que nosaltres som els responsables d’aquest destí», conclou el professor Miquel Àngel Arnedo.
