Provaran noves tècniques per produir arròs ecològic al delta de l’Ebre

El projecte Organic Delta Rice estudia nous prototips de maquinària per aturar les males herbes en sembres en files

Imatge aèria dels camps experimentals del Delta Organic Rice al delta de l'Ebre on es testeja el cultiu d'arròs ecològic

Imatge aèria dels camps experimentals del Delta Organic Rice al delta de l’Ebre on es testeja el cultiu d’arròs ecològic | ACN

El projecte Organic Delta Rice implicarà enguany diversos productors i socis de les cooperatives arrossaires per provar “en camps extensos” les tècniques que s’han estat estudiant i testejant, els últims dos anys, per incrementar la producció ecològica d’arròs al delta de l’Ebre. De la recerca, que va iniciar la Universitat de Barcelona (UB), l’IRTA i Agroserveis.cat i on s’ha sumat la indústria arrossera i els regants, en sortirà un manual d’ús. La guia se centrarà a identificar els millors fertilitzants orgànics, les varietats d’arròs més resistents a les malalties però sobretot com controlar les males herbes. Agroserveis.cat també dissenya nous prototips de maquinària per fer sembres en files o amb planter.

El cultiu d’arròs ecològic és encara molt minoritari. Al delta de l’Ebre representa menys del 2% de la producció tot i que la demanda és alta i es paga a preus molt més elevats que el de cultiu convencional. Aquesta ínfima producció d’arròs ecològic no es deu a la falta d’iniciativa del sector. “Per falta de ganes i d’iniciatives, no és. El productor arrosser no és insensible a la producció ecològica però no hi ha coneixement, no hi ha eines”, apunta Marc Ibeas, president de Prodelta i director del grup operatiu sobre la producció ecològica d’arròs. El principal entrebanc que cal resoldre és la gestió de les males herbes. “Al final has de morir al desherbatge manual, incrementa molt els costos de producció i ho fa inviable”, ha apuntat Ibeas. “Ja hi ha gent que fa arròs ecològic al Delta però busquem fer una guia d’ús perquè els productors tinguin un suport per fer-ho”, ha apuntat Alex Navarro, director executiu d’Agroserveis.cat. La investigació es va iniciar el 2019 amb el projecte Organic Delta Rice i una recerca de doctorat de la UB. Hi participa Agroserveis.cat i l’IRTA i se li ha donat continuïtat amb la creació d’un grup operatiu on s’hi ha sumat les cambres arrosseres, els regants, l’associació Prodelta i els productors. La iniciativa ha estat rebuda amb els braços oberts pel sector. La indústria arrossera està cobrint la demanda d’arròs ecològic comprant fora del territori i per tant, el projecte arriba “en moment oportú” per donar resposta una necessitat de les cooperatives. En la recerca s’ha implicat altres empreses de productes que poden ajudar a impulsar la producció ecològica d’arròs, com fertilitzants o llavors que es fan servir en aquests assajos. “És motiu d’orgull per a la nostra empresa pel fet que en molt poc temps, hem comptat amb el suport del sector i les empreses, de la mà de la UB”, ha destacat Navarro.

Un camp d'arròs plantat en files

Un camp d’arròs plantat en files | ACN

El projecte va arrancar amb tres aspectes a millorar: el control de les males herbes sense herbicides químics, la fertilització orgànica i altres productes que milloren el sòl, i les varietats d’arròs de cultiu ecològic més resistents i tolerants a malalties endèmiques com la pyricularia i multiflorum. “Donant resposta a aquests tres eixos de treball podríem orientar a l’agricultor perquè es llencin a fer arròs ecològic”, ha apuntat el director executiu. Aquesta part de la recerca acaba enguany però amb el programa del grup operatiu s’allargarà fins al 2022. Ara s’estan fent proves i focalitzant “tots els esforços” sobre la resposta de les males herbes depenent de la tècnica de sembra. Poder treballar amb dos tècniques, la sembra convencional per inundació i la sembra en sec, “suposa”, d’entrada, una avantatja. “És una oportunitat. En funció del banc de llavor tens, pots orientar una tècnica o l’altra per reduir l’emergència de les herbes o provocar-la”, ha explicat Navarro. Per exemple, si se sobreinunden els camps els primers dies després de la sembra, es frena l’emergència de les gramínies, i si se sembra en sec es creen unes condicions adverses a les males herbes aquàtiques, que no germinen i no surten. “En bona part recuperem les pràctiques culturals de sempre i les adaptem a les condicions actuals”, ha dit el director executiu d’Agroserveis.cat.

Però la sembra en sec no es pot aplicar a tota la superfície deltaica i també es fan proves amb l’antiga pràctica de “la falsa sembra” -s’inunda i “s’enganya” les males herbes perquè emergeixin abans de plantar l’arròs i es treuen de forma mecànica-, i també s’està estudiant la viabilitat de fer la sembra amb plàntules, que es compren com els tapets de gespa, i que es planten amb unes màquines d’origen asiàtic que s’usen habitualment per replantar zones concretes. En aquest cas, es planta a rengles separades uns 30 centímetres entre els quals sortiran les males herbes. Per fer aquesta sembra en files ja hi ha empreses ebrenques i valencianes que estan treballant amb prototips de màquines per desherbar. Agroserveis.cat també treballa en el disseny d’un estri “eficaç” per treballar d’aquesta manera. “No dependrà només de la màquina, sinó del moment en què s’usarà i de les vegades que caldrà passar-la”, ha recordat el director executiu. Dins del projecte s’ha provat de plantar en files en inundació i Agrserveis.cat ha preparat una sembradora per fer-ho. “És menys costós i ràpid que fer-ho amb planter creat en hivernacles”, ha explicat Navarro.

Un camp d'arròs plantat en files

Un camp d’arròs plantat en files | ACN

De totes aquestes proves en sortirà una guia d’ús i els balanços de viabilitat i rendibilitat per a l’agricultor. La quantitat de producció ecològica d’arròs sempre és més baixa que la convencional, els costos són més alts perquè cal més mà d’obra, i els productes orgànics són més cars i al final caldrà que el consumidor faci valer aquest sobreesforç. “Tot això s’ha de compensar amb un preu de mercat de l’arròs ecològic més alt. Si no és així, encara que posem a punt una tècnica, que sapiguem agronòmicament com fer-ho, encara que engresquem a la gent, si el balanç és negatiu, serà difícil que facin el pas”, ha recordat Àlex Navarro. “Després vindrà el valor afegit dels beneficis mediambientals i socials, que el consumidor ha de tenir en compte quan compra un quilo d’arròs. Pocs productes són tan barats i el valor que se li ha de donar va més enllà d’un producte d’alimentació. És un concepte: el Delta, el producte de proximitat, un entorn natural únic i donar oportunitats de futur en un context actual on és inviable dedicar-se a l’agricultura”, ha reclamat. “El consumidor ha de fer un exercici de consciència no només comparant preus”, ha afegit.”Quan fas recerca i projectes innovadors pots trobar resultats que es poden aplicar i l’has encertat. Però també pot passar que no. Estem esperançats perquè un punt fort del projecte és que en sortiran estratègies per millorar el desherbatge que es podran aplicar en cultiu ecològic però també en producció convencional i serà avantatjós per tothom”, ha destacat Marc Ibeas, president de Prodelta.

Nou comentari