Prova pilot a Setcases per augmentar la biodiversitat i afavorir espècies d’escarabats en perill

És un projecte europeu que pretén millorar la connectivitat ecològica del bosc amb més presència de fusta morta

A la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripollès) s’han fet treballs forestals per millorar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i afavorir els hàbitats d’espècies en risc d’extinció. Es tracta d’una prova pilot inclosa en el projecte Ceres amb investigadors catalans però també de Portugal i França. Un dels aspectes clau és incrementar la presència de fusta morta, un recurs escàs en aquest tipus de bosc de pi negre. És per això que han fet anelles en alguns troncs perquè es vagin assecant i han talat alguns arbres. Mitjançant trampes, comproven si aquesta actuació afavoreix la presència d’escarabats saproxílics, uns insectes d’interès perquè descomponen la matèria orgànica. Un dels membres del projecte i investigador del Centre i Ciència de Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jordi Camprodon, explica a l’ACN que aquesta tala selectiva d’arbres o els rodals per assecar troncs no deixa de ser una tècnica que “imita el que passa a la natura”. Segons detalla, fan el mateix que faria un llamp o la competència entre arbres amb la diferència, però, que els treballs forestals “acceleren el procés en aquells llocs que interessa per millorar la connectivitat ecològica”.

La prova pilot s’està fent a la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripollès) on hi ha boscos de pi negre. Els hàbitats d’interès estan separats en diferents punts de la muntanya i el que busca precisament aquest projecte és “connectar-los” entre si afavorint la proliferació d’espècies d’interès. “Volem que els escarabats saproxílics, que estan separats per diferents zones a centenars de metres o quilòmetres de distància, tinguin unes estacions de servei que els ajudin a trobar-se i hi hagi un flux genètic”, detalla. I aquests ponts, afegeix, són la fusta morta de boscos madurs que poden trobar-se de forma natural o, en aquest cas, gràcies als treballs forestals que hi estan fent.

Un tronc d'arbre pelat a la muntanya de Setcases (Ripollès) | ACN
Un tronc d’arbre pelat a la muntanya de Setcases (Ripollès) | ACN

Aquests dies estan fent recompte dels escarabats detectats en les trampes i ho comparen amb les zones on no han actuat per veure si realment estan ajudant a la seva proliferació o si hi influeixen altres factors com la meteorologia. Les diferents espècies d’aquest insecte coleòpter estan protegides i algunes estan en perill d’extinció. Augmentant la presència de fusta morta és una bona manera d’afavorir el seu hàbitat. De retruc, a més, també s’afavoreix la d’altres espècies d’interès com el picot negre, el mussol pirinenc o els ratpenats, que utilitzen els forats dels troncs morts com a refugi o per fer-hi el niu. Una altra de les actuacions de la prova consisteix en fer clarianes per afavorir el sotabosc, i molt especialment el nabiu, un fruit silvestre que també serveix d’aliment per a ocells d’interès com el gall fer.

Un programa informàtic per escollir les zones d’actuació

La metodologia inclou també un programa informàtic per seleccionar quines són les zones òptimes per fer-hi millores. Prèviament, els investigadors van fer un inventari forestal de les 300 hectàrees de la muntanya i després han bolcat tota la informació al programa que, a partir d’un seguit de preguntes tècniques, proposa els punts on actuar. “Amb pocs esforços econòmics aconseguim aplicar les mesures on fan falta”, remarca Camprodon. Una informació que després es posa a l’abast dels gestors dels espais naturals perquè ho repliquin en altres punts. A banda d’aquesta muntanya del Ripollès, inclosa al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, també s’està treballant en una finca del Parc Natural dels Ports. El projecte Interreg Sudoe Ceres se centra en ecosistemes forestals i de ribera de la zona sud d’Europa i està cofinançat per la Generalitat i amb fons europeus. Entre els socis hi ha el CREAF, el GEIE Forespir, i altres entitats de França i Portugal. L’estudi finalitza l’any vinent.

Nou comentari