En un intent de remarcar la importància dels ocells marins d’arreu del món i la necessitat de conservar els seus hàbitats per salvar-los de l’extinció, un equip de científics de la Universitat Federal de Goiás, al Brasil, van decidir quantificar econòmicament una de les seves contribucions més grans: el guano -és a dir, els seus excrements- que no només pot ser emprat com a fertilitzant natural sinó que, a més, és essencial per aportar nutrients a molts ecosistemes marins. Els resultats, publicats a la revista ‘Trends in Ecology and Evolution’, no podrien ser més sorprenents: la indústria del guano dels ocells marins té un valor aproximat de 500 milions de dòlars anuals.
Segons afirmen els investigadors, a més, aquesta estimació és conservadora. La producció de guano no només és un servei ecosistèmic que té un cost de producció zero sinó que, a més, només s’ha de recol·lectar i vendre al mercat dels fertilitzants. Aquesta valorització en termes purament monetaris, creuen els científics, podria ajudar a fer entendre la importància dels ocells marins i a intensificar els esforços per protegir-los. Actualment, diversos països ja comercialitzen com a fertilitzant el guano d’algunes espècies d’ocells marins.
Amb un gran contingut de nitrogen i fòsfor, aquests excrements són molt importants tant per a algunes economies costaneres com per als ecosistemes de les aigües més properes, ja que permet un intercanvi de nutrients entre els ecosistemes terrestres i marins. Així, per exemple, els nutrients que arriben als esculls via guano poden fer augmentar la població de peixos fins a un 48%, cosa que també repercuteix tant en el turisme com en la indústria de la pesca a molts indrets del món.
Per calcular el valor de mercat del nitrogen i el fòsfor del guano, els investigadors van calcular el cost de substituir-los per fertilitzants artificials, arribant a la conclusió que no ajudar els ocells marins a sobreviure podria sortir molt car. Segons l’estudi, en un càlcul conservador, el 10% de les poblacions de peixos dels esculls del món depenen dels nutrients del guano, i la indústria pesquera dels esculls té un valor, segons les Nacions Unides, d’uns 6.000 milions de dòlars.
Així doncs, en un càlcul ràpid, el guano produeix beneficis per valor de 600 milions de dòlars anuals només a la indústria de la pesca. Sumat a l’estimació del valor que tindria si fos comercialitzat, el guano es converteix en un producte que podria generar un volum de negoci de 1.000 milions de dòlars anuals.
La davallada de les poblacions d’ocells marins, però, també resulta en una davallada de la producció de guano i, com hem vist, això pot tenir repercussions molt més enllà d’aquestes espècies en concret ja que el seu servei exosistèmic és molt important. Així doncs, els científics responsables d’aquest estudi consideren que el públic, els empresaris i els polítics han de ser molt conscients d’això i actuar en conseqüència. I això no afecta només els ocells més propers sinó també, per exemple, els pingüins, que tenen un paper molt important en els nivells de nitrogen i fòsfor a escala global: el 50% del que produeixen els ocells marins del món és fet per ells. El 60% d’aquest, però, és fet per espècies en retrocés.
Les principals amenaces a aquestes aus, a tot el planeta, són el canvi climàtic, la sobrepesca dels peixos de què s’alimenten, les espècies invasora i la pesca accidental. Els ocells marins, de fet, són un dels grups de vertebrats més amenaçats del món. Qui sap si, coneixent el valor econòmic de la seva producció, ens els començarem a prendre més seriosament.
