Propostes literàries sobre medi ambient

Novetats i clàssics que ajudaran a entendre què li està passant al planeta i com es pot fer alguna cosa per millorar-lo

Algunes novetats literàries sobre natura i medi ambient es van presentar a la darrera edició de Kosmopolis, celebrada el mes de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Del pensament d’alguns autors i autores que hi eren presents (Hope Jahren, Stefano Marcuso, Timothy Morton i Kim Stanley Robinson), i de la seva obra literària (La memoria secreta de les fulles, Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal, Dark Ecology o Without nature, i Shaman, Aurora o La Trilogia Marciana) en parla el reportatge Kosmopolis 2017 sacseja consciències sobre el canvi climàtic

Com altres títols de referència, no tant nous, però sí molt interessants dins de l’àmbit del medi ambient, i el canvi climàtic, i sobre el canvi de paradigma que suposa aquesta nova era en que ens trobem, l’Antropozè, us proposem quatre títols més: un de científic, La venjança de la terra -la teoría de Gaia i el futur de la humanitat-, de James Lovelock; un de periodístic, Això ho canvia tot-el capitalisme vs. el clima- de Naomi Klein; un d’econòmic, La tercera revolució industrial, de Jeremy Rifkin; i un també científic, però absolutament estètic i gairebé poètic que us farà sentir com un arbre, concretament com un teix, una de les espècies que viuen més anys. Es tracta de Memorias de un árbol, de Guido Mina di Suspiro. A continuació us n’oferim una petita ressenya.

A Memorias de un árbol, l’escriptor argentí criat a Nàpols i nord-americà d’adopció Guido Mina di Suspiro després d’anys de contacte amb botànics i experts en arbres, narra en primera persona la vida d’un teix -un dels arbres que viuen més anys- des que és encara una llavor fins que mor, passant per la mort dels seus progenitors, i dels seus amics. A més de permetre “viure la vida d’un arbre” i aprendre com funcionen i es relacionen les diferents espècies, el llibre ofereix la visió de la humanitat i la civilització des del punt de vista d’un inamovible d’un arbre que viu molts i molts anys. És un relat tendre i poètic que, a moments, et fa sentir com un arbre i preguntar-te per la vida d’aquests monuments vegetals.

A La tercera revolución Industrial, l’economista americà Jeremy Rifkin fa una aposta clara per una economia verda, per una societat on la generació de l’energia provingui de fonts renovables que, en estar a l’abast de tothom, canviaran el model econòmic i generaran una societat horitzontal i distributiva, que vindrà a substituir l’actual model vertical. El nou model de societat que preconitza Rifkin, és ecològic, sostenible, i més just tant per les persones com per l’entorn.

Per Rifkin, la tercera revolució industrial -igual que la primera i la segona- ve marcada per un canvi en el model energètic com a motor de la societat. Així, si la primera revolució es va basar en la màquina de vapor alimentada pel carbó, i la segona en el motor de combustió interna alimentat pel petroli i els seus derivats, la tercera revolució s’ha de basar en les fonts renovables: el sol, l’aire, l’aigua, la geotèrmia, i en una nova forma tant de generació (més local i a partir de microcentrals generadores) com de distribució d’aquesta energia: una distribució horitzontal i descentralitzada enlloc de la vertical i centralitzada que encara tenim avui.

Els pilars de la Tercera Revolució Industrial de Rifkin, la TRI, són cinc i s’han d’aixecar de forma simultània: 1) la transició cap a l’energia renovable, 2) la transformació dels edificis en microcentrals elèctriques que generin, recullin i reaprofitin in situ les energies renovables, 3) el desplegament de la tecnologia del hidrogen i d’altres sistemes d’emmagatzematge energètic, 4) l’ús de la tecnologia d’Internet per transformar la xarxa elèctrica en una “interxarxa” d’energia compartida que funcioni exactament igual que Internet, 5) la transició de l’actual flota de transports cap a vehicles de motor elèctric amb alimentació de xarxa i/o amb piles de combustible, capaç de comprar i vendre electricitat dins d’una xarxa elèctrica interactiva i intel·ligent.

A La venjança de la terra: la teoria Gaia i el futur de la humanitat, el nonagenari científic, meteoròleg, químic atmosfèric i inventor anglès James Lovelock, exposa la seva famosa Hipòtesi Gaia, que visualitza la Terra com un sistema autoregulat, i proposa solucions realistes per al problema més greu al qual la Humanitat s’ha enfrontat mai: l’escalfament global.

Per Lovelock, la Humanitat està a punt d’autodestruir-se, i totes les solucions proposades o aplicades fins ara no poden resoldre el problema. En aquest llibre petit, apassionat, i de lectura fàcil, Lovelock, argumenta que, malgrat que el canvi climàtic sigui ja inevitable, encara estem a temps per salvar-nos.

D’alguna manera, aquest llibre, escrit al 2005, a l’edat de 86 anys i després de tota una vida dedicada a l’estudi científic de la Terra, ve a ser el testament filosofo-científic de Lovelock, que ha estat qualificat com “un dels grans pensadors de la nostra època” pel setmanari científic New Scientist, i “una de les figures més influents del moviment ecologista” pel diari The Observer.

Això ho canvia tot, el capitalisme vs. el clima de la periodista canadenca Naomi Klein és el llibre més recent d’aquest segon lot de recomanats. En aquest tractat publicat el 2015, tot i que gruixut (812 pàgs), però de fàcil lectura, Klein demana a les persones que s’endinsen en la seva obra que oblidin tot el que pensaven que sabien sobre l’escalfament global, ja que, segons ella, el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema i en la guerra que aquest model econòmic (el capitalisme) fa contra la terra i contra els éssers que l’habiten (animals, vegetals i humans). “Perquè el que realment demanen els “moderats” que constantment proven de reformular l’acció climàtica perquè sigui més llaminera és: Com podem generar canvi de manera que els responsables de la crisi no se sentin amenaçats per les solucions? Com, pregunten, es pot tranquil·litzar els membres d’una elit aterrida i megalòmana que encara són els amos de l’univers, malgrat les aclaparadores proves que demostren el contrari? La resposta és: no es pot. (…) (p. 91)”.

Tot i que el futur que dibuixa Klein, després de 5 anys d’investigar, i consultar i contrastar fonts, no és optimista si no fem canvis ràpids i radicals, el seu missatge és que, si ens hi posem, podem combatre aquesta crisi i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.

Naomi Klein és també autora dels best-sellers La doctrina del xoc , No logo i Barreres i finestres: notes des de la trinxera contra la globalització i coautora del documental The Take.

Nou comentari