Aquest estiu pràcticament tot el món ha patit una onada de calor que ha convertit el 2018 en un any especialment càlid. Els propers anys, però, seguiran la mateixa tendència, segons un estudi del Centre Nacional de Recerca Científica de França. Segons els càlculs fets pels científics seguint un nou mètode, a nivell global els anys entre 2018 i 2022 seran encara més calorosos del què s’havia previst, en base a l’escalfament global actual. L’equip, format per investigadors del CNRS, la Universitat de Southampton (Anglaterra) i el Reial Institut Meteorològic dels Països Baixos, no ha fet servir les tècniques de simulació tradicionals sinó un mètode estadístic que ha analitzat diversos models de referència per buscar patrons que es repetissin i que poguessin ajudar a predir l’evolució climàtica en base a situacions anàlogues a l’actual. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista ‘Nature Communications’, han demostrat ser com a mínim igual de precisos i fiables que els actuals, especialment a l’hora de simular la pausa de l’escalfament global que hem viscut durant els primers anys del segle XXI.
La pujada de les temperatures al nostre planeta, causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no és lineal sinó que, durant els darrers anys, s’havia aturat, un fenomen que ja era conegut pels científics. El nou mètode emprat pels investigadors del CNRS, però, apunta a que aquest període s’ha acabat i que, durant els propers anys, les temperatures seran més altes que no ens pensàvem. En concret, els anys entre 2018 i 2022 tindran una temperatura mitjana més elevada, fins i tot, que la que es podria esperar tenint en compte l’escalfament global d’origen humà. Aquest fet es donarà, principalment, a causa d’una baixa probabilitat d’episodis de fred intens i també d’una pujada de la temperatura de superfície del mar per una alta probabilitat d’episodis càlids que, a més, podrien causar un augment en el nombre d’huracans i tempestes tropicals arreu del món.
De moment aquest sistema només s’ha aplicat a escala global, però els científics voldrien continuar treballant-hi per adaptar-lo a les característiques i necessitats de zones més petites del món, per fer prediccions més acurades i tenir en compte, també, no només les temperatures sinó també les precipitacions i les probabilitats de patir episodis de sequera.
