Un projecte europeu protegirà, preservarà i potenciarà les vernedes al curs alt dels rius

Catalunya té del 14% de la superfície de l'hàbitat d'aquesta espècie. Aquests boscos minimitzen inundacions, filtren contaminació difusa i són estratègics per a la conservació de diverses espècies.

Verneda a la ribera del Ter a les Masies de Voltregà, que acull una important colònia d'ardeids.

Verneda a la ribera del Ter a les Masies de Voltregà, que acull una important colònia d’ardeids. | Agència Catalana de l’Aigua

Aquest dilluns es va presentar al Museu del Ter, a Manlleu, el projecte europeu Life Alnus, centrat en millorar la conservació de les vernedes mediterrànies, el bosc de ribera per excel·lència dels trams alts dels rius i amb diverses funcions ecològiques. L’objectiu del projecte és invertir la regressió i la degradació d’aquest hàbitat de ribera a Catalunya per mitjà d’accions que es puguin transferir a la resta de les conques ibèriques i al conjunt dels països mediterranis. Per aconseguir-ho, es treballarà en tres zones pilot: les conques del Besòs, de l’Alt Ter i de l’Alt Segre. Aquests espais inclouen 24 Zones d’Especial Conservació (ZEC) i un 45% de la distribució regional de l’hàbitat del vern.

El primer objectiu de conservació és millorar la cobertura legal de l’hàbitat a tot Catalunya, incorporant nous nuclis importants de verneda dins la Xarxa Natura 2000 i declarant un nou Lloc d’Importància Comunitària (LIC) al pas del Ter per Osona, actualment fora de la xarxa europea. Per acomplir-ho s’està finalitzant un treball cartogràfic que defineixi millor la distribució real de l’hàbitat. El projecte també busca restaurar el bosc de ribera allà on ha desaparegut o està degradat. Les accions de restauració plantejades es realitzaran per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost, deixant que l’hàbitat es reorganitzi per si sol a través d’actuacions clau, com l’increment dels cabals circulants al riu o l’eliminació de barreres físiques. Només on faci falta es procedirà a la restauració activa de la vegetació, plantant les espècies autòctones que corresponen a cada tram i retirant les exòtiques invasores. En aquest sentit, es tindran en compte les problemàtiques específiques de cada zona. Per exemple, instaurant nuclis de reintroducció de l’hàbitat allà on ha desaparegut, com en la major part de la conca del Congost, on està molt fragmentat, com a l’Alt Ter i a l’Alt Segre, els nuclis de desfragmentació de l’hàbitat recuperaran la continuïtat del bosc de ribera.

Nou comentari