El nom d’Hera, la deessa grega del matrimoni, ha estat el triat per al nou sistema de defensa planetària de l’Agència Espacial Europea: una nau equipada amb un sistema de navegació automàtica semblant al que fan servir a la Terra els vehicles autònoms i que, el 2023, l’ha de dur a visitar els asteroides 65803 Didymos, de 780 metres d’ample, i el seu petit satèl·lit, Didymoon, de 160 metres. La seva missió serà fer servir els seus sensors, càmeres i làsers per guiar-se i fer un examen complet dels dos asteroides per enviar les dades obtingudes a la Terra, on no només seran analitzades per científics europeus sinó, també, de la NASA.
Durant la seva primera missió, però, la nau Hera no funcionarà completament en pilot automàtic sinó que serà controlada des de la Terra, a la manera tradicional, i les seves funcions de navegació autònoma no es posaran a prova fins que no hagi complert la seva missió principal. Com a part integrant de la missió d’Avaluació i Deflexió d’Impactes d’Asteroide, tant la nau europea com la nau nord-americana DART es dirigiran al mateix sistema d’asteroides. Mentre Hera els orbitarà i obtindrà tanta informació com pugui, la nau de la NASA s’estavellarà contra la superfície de Didymos carregat amb dos nanosatèl·lits que n’examinaran la composició i la geografia.
Des de l’exterior, al voltant de l’asteroide, la nau Hera observarà atentament la col·lisió i després s’hi aproparà per obtenir imatges i informació sobre el cràter d’impacte, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat d’un sistema de defensa planetària contra els possibles impactes d’objectes provinents de l’espai que s’anomena deflexió d’asteroides: els científics volen saber si és possible que, en cas d’amenaça greu per a la Humanitat, és possible llençar una nau contra l’asteroide de manera que, en impactar-hi, es modifiqui prou la seva trajectòria com per evitar un impacte fatal contra la Terra.
