El creixement de la indústria de l’oli de palma a Àfrica podria tenir un impacte dramàtic en els primats que viuen al continent. D’entre totes les zones que, potencialment, es podrien convertir en nous camps de conreu d’aquesta planta, només s’han localitzat petites “àrees de compromís” que combinen unes bones condicions per a l’explotació i un impacte potencial baix en les espècies que hi habiten.
En concret, segons afirma un estudi liderat pel Centre de Recerca Conjunta, el servei de ciència i coneixement de la Comissió Europea, aquestes àrees només ocupen 0,13 milions d’hectàrees, que equival a un 0,005% de la superfície total d’Àfrica. Amb la demanda d’oli de palma creixent sense parar i amb la indústria buscant noves terres més enllà d’Amèrica del Sud i el sud-est asiàtic -on és a punt de causar l’extinció dels orangutans-, serà molt difícil trobar un punt d’acord entre les necessitats econòmiques de canvi d’usos del sòl i els esforços per preservar la biodiversitat.
Segons l’estudi del Centre de Recerca Conjunta, que ha estat publicat recentment a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, fins i tot ampliant els càlculs a les zones que tenen unes condicions mínimes per al creixement de les palmes d’oli, només s’han localitzat 3,3 milions d’hectàrees que no posarien en perill les poblacions de primats, cosa que suposa un 6,2% dels 53 milions d’hectàrees que, es calcula, seran necessàries per cobrir la demanda d’oli de palma l’any 2050.
A dia d’avui, aquest producte és present en aproximadament la meitat dels productes envasats que trobem als supermercats, d’aliments fins a maquillatge o productes de neteja i, fins i tot, es fa servir en l’elaboració d’alguns biofuels. El seu cultiu fa anys que no para de créixer, i es preveu que aquest creixement s’expandeixi a mesura que la demanda de tots aquests productes continui augmentant. Actualment, la majoria de palmes d’oli creixen al sud-est asiàtic i, en menor mesura, a Amèrica Central i del Sud. A causa de la gran disponibilitat de zones de clima tropical a baixa altura, Àfrica és considerada una destinació probable per a properes plantacions.
Els efectes desastrosos que aquesta indústria ha tingut en la vida salvatge dels llocs on s’ha instal·lat, però, especialment a Àsia, van motivar aquesta investigació, que ha comptat amb la col·laboració de científics de diversos països i que ha estudiat l’impacte que podria tenir aquesta expansió en les espècies de primats que viuen a Àfrica. La tria d’aquests animals com a objecte d’estudi es va fer per diverses raons: la primera, que els primats són una prioritat per a la conservació, ja que les seves poblacions han caigut en picat a causa de l’explotació de grans parts dels seus hàbitats naturals per l’agricultura, la mineria i la indústria de la fusta.
Actualment, el 37% de les espècies de primats de l’Àfrica continental i el 87% de les de Madagascar es troben amenaçades d’extinció. Aquestes espècies, a més, donen una informació molt valuosa sobre la salut dels ecosistemes on viuen, ja que tenen un paper important en la dispersió de llavors i el manteniment dela composició dels boscos. Així, les seves poblacions tenen una relació directa amb la diversitat d’altres grups de plantes i animals, cosa que indica que l’impacte de l’expansió dels cultius d’oli de palma en aquests animals es pot extrapolar a la biodiversitat en general. Els hàbitats dels primats africans, a més, estan força documentats, de manera que són molt útils a l’hora de fer anàlisis.
Els investigadors van elaborar i comparar dos mapes, un sobre la vulnerabilitat dels primats i un altre sobre com d’adeqüada era la terra per al cultiu de palma d’oli. A l’Àfrica sub-sahariana, els dos mapes coincidien en gran mesura, amb àrees de gran vulnerabilitat dels primats i d’idoneïtat per als cultius sobreposant-se en grans zones d’Africa Central i Occidental. Segons els experts, hi ha algunes opcions per conservar la biodiversitat al continent i alhora permetre l’expansió dels cultius d’oli de palma, i es basen en estratègies de reducció dels efectes del canvi d’usos del sòl. Una d’elles, per exemple, seria la identificació de trajectòries alternatives per a l’expansió de l’agricultura que minimitzin la pèrdua d’hàbitats dels primats. Un altre seria augmentar la productivitat dels camps a través d’una millora de les llavors i de les tecnologies de cultiu.
Les aplicacions reals d’aquests criteris, però, poden ser molt difícil, i és per això que els investigadors van comparar quatre escenaris d’expansió dels cultius de palma d’oli: dos basats en la rendibilitat i en l’accessibilitat o l’idoneïtat de les terres, i dos basats en la conservació i en la reducció de les emissions de CO2 i la conversió de zones de baixa vulnerabilitat per als primats. En l’escenari de baixa vulnerabilitat, el nombre d’espècies afectades per l’expansió de l’oli de palma podria ser relativament baix. Tot i això, fins i tot en aquest cas més de cinc espècies perdrien 1.000 hectàrees d’hàbitat per cada 1.000 hectàrees de nous cultius.
Les previsions d’augment de la demanda d’oli de palma per a l’elaboració de biocombustibles, a més, encara incrementaria més la pressió per al canvi d’usos del sòl i la creació de nous camps de conreu, cosa que es relaciona directament amb la importància de les polítiques de reducció d’emissions al transport en el futur més proper. Hi ha diverses iniciatives nacionals i internacionals i també agrupacions voluntàries, com la Taula Rodona de l’Oli de Palma Sostenible, que poden tenir un paper clau a l’hora de posar fre a la deforestació a gran escala.
Així, una modificació dels patrons de consum a través de la legislació podria reduir la demanda. Això, però, no podria funcionar per sí sol sinó que requeriria accions extres, com ara augmentar la consciència dels consumidors sobre aquest problema i les conseqüències mediambientals del seu estil de vida. Cada dia són més les persones que s’adonen de l’impacte que tenen les seves eleccions del dia a dia en el medi ambient i els ecosistemes de l’altra punta del món, però els responsables de l’estudi esperen que, seguint la tendència actual, la presa de consciència i el canvi d’hàbits de la població continuï.
6 
1 
